En aquesta economia de frontera, hi havia: I) els nuclis vilatans protegits per un castell nobiliari, II) nuclis a l’entorn d’un bisbat o d’un monestir, i III) la continuïtat de les ciutats romanes: Girona, Empúries-Castelló, Barcelona i Tarragona. A tots aquests nuclis urbans, des que al camp es produïren excedents no destinats a l’autoconsum, hi hagué petits mercats setmanals.N’hi ha testimonis des del segle XI. Ara, l’important fou que es mantingué el fil del gran comerç de béns de luxe o de preu alt (espècies, teles, esmalts, joies, esclaus). Per la via terrestre, o per la via marítima de la navegació de cabotatge. Qui assegurà aquesta continuïtat foren (amb documents des de 877) els comerciants i navegants jueus. «A mesura que Narbona, Elna, Girona, Empúries i Barcelona eren preses pels francs -llegim-, els seus nuclis jueus passaren del domini àrab al cristià, sense gaire trasbals».
Així, aquests petits sectors de població hebrea van esdevenir l’enllaç per a la intercomunicació entre la civilització islàmica -agrària i comercial- i el món cristià -basat, inicialment, en les armes i els botins de guerra-. Aviat, però, els cristians esdevingueren pagesos com els musulmans, i comerciants com els hebreus. El fil del comerç, la continuïtat dels intercanvis, i, doncs, de la civilització, no s’havia trencat.
Comentarios
Hemos bloqueado los comentarios de este contenido. Sólo se mostrarán los mensajes moderados hasta ahora, pero no se podrán redactar nuevos comentarios.
Consulta los casos en los que 20minutos.es restringirá la posibilidad de dejar comentarios