Les llistes d'espera creixen un 42,1% per les retallades

  • El 2011 es van realitzar un 13,45% menys d'intervencions quirúrgiques.
  • Al desembre, hi havia 80.540 pacients afectats, 23.870 més.
Un médico en el interior de un quirófano.
Un médico en el interior de un quirófano.
ARCHIVO
Un médico en el interior de un quirófano.

El tancament de llits i de quiròfans han fet augmentar en 17.905 pacients les llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques en un any, fins als 80.540 que, a més, han d’esperar 14,6 dies més. Això suposa un increment del 31,59% respecte al 2010, per bé que si es té en compte el creixement vegetatiu dels darrers anys (xifrat en 5.965 malalts), l’augment global és del 42,12% i 23.870 afectats més en un any.

"Tenim un increment dels procediments quirúrgics que poden esperar", però és una taxa "assumible" que "no s’ha traslladat en més pressió als procediments urgents", va afirmar aquest dimecres el conseller Boi Ruiz durant la presentació del balanç anual de Salut. L’objectiu per enguany "no només és frenar l’increment de les llistes d’espera, sinó rebaixar-les un 2%", va afirmar el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Josep Maria Padrosa.

Es van realitzar 140.139 intervencions quirúrgiques, un 13,45% menys que al 2010. La reducció d’activitat programada a conseqüència de les retallades també va comportar un descens en els ingressos hospitalaris, per bé que la cirurgia major ambulatòria va augmentar.

Les operacions amb una major demora, de les 14 amb temps garantit, van ser les d’inserció i de recanvi de pròtesis de genoll (6,13 mesos) i maluc (5,28) i la reparació del dit del peu (5,67), tot i que les intervencions que acumulen més pacients en espera van ser les de cataractes (25.964, un 33,3% més que al 2010). L’espera per a cirurgies oncològiques, però, es manté en els 45 dies i el 60% dels pacients amb càncer inicia el tractament abans de 30 dies. El més freqüent continua sent el de còlon, seguit del de mama, pulmó, pròstata i bufeta.

Menys visites a urgències

La potenciació de l’atenció telefònica i la recepta electrònica –emprada en el 73,6% dels casos–, entre d’altres mesures, han permès disminuir les visites als Centres d’Atenció Primària (CAP) en un 5%. Amb la inauguració de nous Centres d’Urgència d’Atenció Primària (CUAP), el servei de Sanitat Respon –que gestiona el Sistema Emergències Mèdiques (SEM)– també ha ajudat a reduir el nombre d’urgències hospitalàries.

Entre els principals motius que van dur els adults al seu CAP són la hipertensió arterial (en l’11,6% dels casos), la diabetis mielitis sense complicacions (7,8%) i els exàmens mèdics (7,1%), que ha motivat el 34,2% de les visites de menors de 14 anys als pediatres. El 32,6% de les visites als ambulatoris ja les atenen les infermeres. El transport sanitari urgent del SEM també ha disminuït, concretament, els trasllats de suport vital bàsic han caigut un 2,74% i les d’avançat, un 2,47%. En més del 30% dels casos, les ambulàncies van arribar abans de 10 minuts i en més del 50%, en menys de 20.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento