Sota tendals, a dins dels caixers automàtics, en barraques fetes amb deixalles, en tendes de campanya o, fins i tot, dins de naus industrials convertides en un autèntic poblat urbà. Així malviuen centenars de persones a Barcelona. En la seva majoria es tracta de col·lectius nòmades i de persones immigrades que no poden mantenir el cost d’un habitatge. En els darrers anys, amb l’esclat de la crisi i la manca de feina, aquest fenomen ha anat creixent.

És famós el cas de la nau industrial del carrer Badajoz, d’on en van desallotjar 200 subsaharians, que ara s’han repartit per diferents punts del barri del Poblenou. Però al costat d’aquests grans edificis buits i abandonats i, per tant, insalubres i perillosos, hi ha les persones que malviuen en caravanes rònegues instal·lades en descampats de la ciutat, la major part dels quals a la Zona Franca i al Poblenou, on hi ha més solars buits.

El fenomen del barraquisme no és nou. Hi ha assentaments de cases fetes amb ferralla, cartrons, uralita i d’altres deixalles als barris de muntanya i als accessos de Barcelona. A diferents punts de Collserola, ja sigui a Torre Baró o a la zona de Vallvidrera, les cases precàries fetes pels propis residents proliferen a la falda de la muntanya. "Les persones sense sostre, els assentaments i el barraquisme van en augment", tal como confirmava aquest dijous a 20 minutos la tècnica del programa d’Inclusió Social de Càritas Diocesana de Barcelona, Tere Bermúdez. En zones rurals, al Baix Llobregat i als voltants de Vilafranca, hi ha més refugis i barraques, on hi viuen temporers que s’han quedat sense feina.

A Barcelona, els assentaments augmenten. «Són gent que havia aconseguit sortir-ne i que ara, amb la crisi, es veuen abocats a tornar-hi», explicava Bermúdez. Les famílies, fins i tot de classe mitjana, opten per rellogar habitacions, cosa que "provoca una situació d’incertesa constant i estrès psicològic". La por a què els facin fora o de no poder pagar la cambra els fa patir. «Hi ha nens que no coneixen què és viure en una casa, i que sempre han viscut en una habitació de 6 m2», indicava Bermúdez.

Desenes de famílies malviuen en un campament del carrer Bolívia, al costat de la comissaria Ô No és ciutat de Mèxic, és un barri de moda de Barcelona. Desenes de cases improvisades, fetes amb tot tipus de materials, i caravanes s’amunteguen en un descampat del Poblenou. Fa anys que s’hi estan, i de nòmada, aquest poblat de barraques, no en té res. Hi viuen famílies senceres, en total, arriben al centenar de persones, expliquen els veïns.

Entre gossos esprimatxats i muntanyes de cartró usat, uns nens corren i juguen al campament. És migdia i no hi ha gaire gent, tret d’algunes dones que ja fan el dinar. De mica en mica, arriben homes que aparquen els seus camions al xamfrà. Alguns d’aquests vehicles van fins al capdamunt de ferralla. Tots ells anuncien amb rètols ben grans: recogemos chatarra, también a domicilio.

En aquest assentament, situat al carrer Bolívia, al costat mateix de la comissaria dels Mossos, punxen el llum i agafen l’aigua del subministrament. "No els cal fer foc", assegura un veí, que n’elogia que "no causen problemes". Del mateix parer són tots els qui treballen i viuen en aquesta zona. En critiquen la mala imatge, però estan d’acord amb què "no es fiquen amb ningú". Les tanques del solar són altes i els seus habitants procuren que les portes estiguin sempre ben tancades.