En contrast amb la simple enumeració d’altres transferències, l’àmbit de la sanitat és un dels més desenvolupats en l’Estatut vigent, tot i que manté la majoria d’atribucions en el terreny de les competències executives i compartides, limitades per la legislació estatal. El text ha permès que durant dues dècades la Generalitat hagi pogut anar obtenint atribucions i serveis de gestió sanitària, però sense resoldre el seu finançament, de forma que l’anomenat «dèficit sanitari» ha estat un dels camps de conflictivitat permanent.

Article 16: 1.- Correspon a la Generalitat el desenvolupament legislatiu i l’execució de la legislació bàsica de l’Estat en matèria de sanitat interior.

- 2.- En matèria de seguretat social, correspondrà a la Generalitat el desenvolupament legislatiu i l’execució de la legislació bàsica de l’Estat.

- 3.- Correspondrà també a la Generalitat l’execució de la legislació de l’Estat sobre productes farmacèutics.

- 4.- La Generalitat de Catalunya podrà organitzar i administrar amb aquestes finalitats ,i dintre el seu territori, tots els serveis relacionats amb les matèries susdites, i exercirà la tutela de les institucions, entitats i fundacions en matèria de sanitat i seguretat social, mentre que l’Estat es reservarà l’alta inspecció.

2006

El projecte consolida el rang estatutari de nombroses competències de gestió sanitària i defineix drets individuals relacionats amb la salut. Els referents a la dignitat en el procés de la pròpia mort i a la lliure decisió reproductiva de la dona han generat el rebuig de sectors que hi veuen una porta oberta a l’avortament i l’eutanàsia.

Article 20: 1.- Tothom té dret a viure amb dignitat el procés de llur mort.

- 2.- Tothom té dret a expressar llur voluntat i deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que pugui rebre.

Article 23: 1.- Dret a accedir en igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris.

- 2.- Els usuaris de la sanitat pública tenen dret a escollir metge i centre.

Article 41: 5. Els poders públics han de vetllar perquè la dona tingui lliure decisió sobre el seu propi cos i la seva salut reproductiva i sexual.

Article 162: 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre centres i serveis sanitaris.

3.- Correspon a la Generalitat  la competència compartida en l’ordenació, la planificació i l’execució de les prestacions i els serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut mental.

Dues postures enfrontades

Sí

Santiago Dexeus. Ginecólogo del Institut Dexeus.

«Nos da el derecho al testamento vital»

Este proyecto de Estatut presenta notables avances en ámbitos prácticos de la sanidad y la salud. Desde el punto de vista sanitario, es importante que se contemple el derecho al testamento vital y se apunte la posibilidad de escoger médico y centro sanitario, opciones que habrá que concretar en función de que el texto remite a los términos que establecen la leyes. También estoy totalmente de acuerdo con los derechos del paciente sobre su historial clínico, y eso habrá que desarrollarlo, especificando que todo paciente tiene derecho a recuperar sus pruebas y exámenes, si quiere acceder a una segunda opinión médica. Creo que el proyecto concreta y mejora los aspectos de organización sanitaria que ya estaban contemplados desde que las competencias de sanidad habían sido transferidas.

No

Ferran García-Farias. President de Metges Cristians.

«Obre la porta a l’homicidi compassiu»

Estic en contra perquè estableix per a Catalunya un tipus de societat que no valora la vida i que deixa la porta oberta a l’avortament i a l’homicidi per compassió. Amb totes les ambigüitats que es vulgui, però ho contempla. És cert que les malalties poden provocar situacions terribles, però el que cal fer és utilitzar tots els recursos tècnics i humans per donar al malalt una bona atenció i potenciar les cures pal·liatives. Només així podem parlar de dignitat davant de la mort. No quan s’obren portes a acabar amb el patiment de mala manera, perquè això es valorar molt poc la dignitat i la vida. Que és el mateix que passa quan es parla de preservar la salut reproductiva de la dona. I tant que cal fer-ho! Però posant tots els mitjans per ajudar-la a tirar endavant. No facilitant l’opció d’acabar amb la vida que porti en el seu interior.