A finals de la dècada dels 70, la immigració encara no tenia pràcticament cap rellevància com a fenomen social. No estava a cap agenda política, ni a Catalunya ni a la resta de l’Estat espanyol. L’Estatut aprovat aleshores, per tant, es va limitar a fer un parell de genèriques referències sobre el control administratiu i policial de ciutadans estrangers, una manera de subratllar el caràcter estatal de les competències en aquesta matèria. Però el ràpid creixement de l’arribada d’immigrants a Catalunya durant els últims quinze anys ha obligat a la Generalitat a encarar les noves situacions i problemàtiques socials, econòmiques i culturals que ha generat, sense competències pròpies i amb una regulació depenent de les successives reformes que ha experimentat la legislació sobre estrangeria a nivell estatal.

Article 11: 2.- Queden  reservades a l’Estat totes les competències en matèria de migracions interiors i exteriors, sens perjudici d’allò que estableixin les normes de l’Estat sobre aquestes matèries.

Article 13: 4.- Queden reservades, en tot cas, a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat el control d’entrada i de sortida del territori nacional d’espanyols i estrangers, règim general d’estrangeria, extradició i expulsió, emigració i immigració.

2006

El projecte assigna a la Generalitat un marc que li atorga competències exclusives per a l’acolliment i la integració, i que li permetrà participar en la definició dels contingents de treballadors estrangers i en la gestió dels permisos laborals.

Article 138: 1.- Correspon a la Generalitat en matèria d’immigració:

- a) La competència exclusiva en el primer acolliment, que inclou les actuacions sociosanitàries i d’orientació.

- b) La política d’integració.

- d) Establir un marc de referència per a l’acolliment i la integració.

- 2.- Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria d’autorització de treball als estrangers, la relació laboral dels quals es compleixi a Catalunya. Aquesta competència, que s’exerceix necessàriament en coordinació amb la que correspon a l’Estat en matèria d’entrada i residència d’estrangers, inclou la tramitació i la resolució de les autoritzacions inicials de treball.

- 3. Correspon a la Generalitat la participació en les decisions de l’Estat sobre immigració que tinguin una transcendència especial per a Catalunya i, en particular, la participació preceptiva prèvia en la determinació del contingent de treballadors estrangers.

Dues postures enfrontades

Sí

Jordi Petit. President Honorífic de la coordinadora gai-lesbiana.

«Millora la integració i acollida del nouvingut»

El projecte d’Estatut consolida i aplica, en el seu article 138, el fet que a la pràctica Catalunya ja ha anat fent davant del fenomen de la immigració. Ara, però, es fa un pas de gegant en assumir totes les competències d’acollida i integració de la població nouvinguda, tasca que ja porten a terme els ajuntaments i la Generalitat. El projecte reconeix a la Generalitat un detall cabdal, com són les autoritzacions de treball i li atorga molt més pes pel que fa a la coordinació amb l’Estat respecte a les autoritzacions de residència. Així Catalunya assoleix una capacitat de regular la definició dels contingents d’immigració que abans no tenia. D’altra banda hi ha una garantia d’igualtat de totes les persones que afecta tot l’Estatut, concretat en l’article 40 que inclou diverses disposicions antidiscriminatòries.

No

Montserrat Nebrera. Catedrática de Derecho Constitucional.

«No mejora nada y confunde aún más»

Igual que sucede con otros puntos del proyecto, es imposible determinar qué participación podrá tener la Generalitat en las decisiones que el Estado central tome en materia de inmigración. Primero porque no se dice, y, por tanto, dependerá de lo que el Estado quiera. Y, además, porque el Estado tiene ya poca capacidad de maniobra, al margen de lo que decida la Unión Europea. La política de inmigración es una de las asignaturas pendientes en la Unión, y eso no va a resolverlo este Estatuto. Tema distinto es el de los derechos de los inmigrantes a ser acogidos con dignidad. En eso el Estatut dice que la ley deberá estar orientada a hacerlo, pero como se trata de un principio rector y no de un derecho, no es directamente exigible. La situación no mejora, sólo se hace más confusa entre tanta frase esperanzadora sin contenido concreto.