Al vestíbul de la seu de la Diputació hi ha una exposició sobre els orígens de la institució, l’any 1812, i la seva evolució.

Quina importància té ara la Diputació? Hi ha qui la suprimiria.

Aquest 2012 farà 200 anys de les diputacions. Estan consolidades. És cert que a la campanya electoral algú les va qüestionar. Els que les criticaven més no han guanyat. Per tant, això no anirà per aquí. Jo posaria èmfasi en la Diputació de Barcelona, que és un cas especial. Té una importància vital per al país.

Per què?

La Diputació, cada vegada que hi ha hagut problemes o episodis de dictadura, com el franquista, ha guardat tot el que era patrimoni del país, com els Mossos d’Esquadra o el Palau de la Generalitat. La Diputació, sobretot a partir de Prat de la Riba i de la Mancomunitat, va ser la primera institució que va posar en pràctica l’esperit del catalanisme polític i va començar a bastir el país, amb institucions que perduren, com l’Institut del Teatre. Ara, també és present al CCCB o al Liceu... A banda de la feina primordial de la Diputació, que és el servei als ajuntaments, està vinculada a moltes institucions del país.

Se n’ha de desprendre, d’alguna?

Estem en un procés de racionalització. Hi ha coses que no ens competen fer-les. D’una forma gradual, i sense que se’n res-senteixi ni la Diputació ni les institucions de les quals participem, hem d’anar deixant-les. La Diputació ha de ser bàsicament i, ara més que mai, una eina de suport als ajuntaments.

Per tant, la Diputació deixarà de figurar en àmbits més de cultura, com museus, el Palau Güell...

Això, en qualsevol cas, s’hauria de fer a llarg termini.

Vostè creu que la gent que agafa el bus o el metro cada dia per treballar sap què fa la Diputació?

Segurament, no. Hi ha hagut una certa opacitat. Avui es va reparant. En aquest mig any hem sortit més als mitjans que en els anys passats. I, per tant, sí que hi ha un dèficit d’explicació de la feina. Sobretot als alcaldes, que són els que saben més bé el que fem, els hi dic que han de ressaltar aquesta feina. A part d’aquesta tasca de país, als ajuntaments els fem assessorament tècnic i jurídic, cobrem els impostos amb una organització autònoma que és reconeguda com la més eficaç i la més econòmica a Espanya. A molts ajuntaments els hi fem les nòmines, les webs, la conservació de monuments, estudis de viabilitat, plans d’ajustament... Si aneu a qualsevol poble, a la majoria d’activitats que s’hi fan, de tot tipus, hi veureu el logotip de la Diputació.

En ser una Administració eficaç, això vol dir que no sobra ningú. És a dir, els treballadors públics poden estar tranquils?

Molt tranquils, perquè, tot i que hi ha hagut una reducció del pressupost, la Diputació no té problemes econòmics. O, almenys, no tan grossos com d’altres. Però sí que hi ha un excés de superestructures, que s’ha d’anar corregint. Ara bé, no crec que tinguem la necessitat de treure a ningú, però sí que, a mesura que els treballadors es vagin jubilant, anirem reduint l’estructura funcionarial.

La fórmula seria no cobrir vacants de funcionaris jubilats?

Això mateix.

Han aprovat el pressupost per unanimitat. A què ho atribueix?

És una situació ideal per al president. Ho vinculo al caràcter que hem volgut donar al govern i a la capacitat de diàleg de tots els grups. Fora bo que ho exportéssim a altres administracions.

Què hi primarà?

Hi ha una disminució del pressupost perquè hi ha menys ingressos a gairebé totes les àrees, excepte a la dels ajuntaments. La primera finalitat és donar-los suport. No hi disminuïm les ajudes, sinó tot el contrari, ja que farem un pla de xoc, que els tècnics anomenen en broma un pla salvador...

Per no dir-li pla de rescat, que és el que està de moda a Europa?

...Aquest pla, que sortirà al març, serà un fons extraordinari per ajudar els ajuntaments en despesa corrent obligatòria. És al marge del catàleg de serveis que surt a principis d’any i a banda dels ajuts de la Xarxa de Municipis, que sortirà més endavant i que intentarem fer-lo coincidir amb el de la Generalitat, perquè donar nosaltres el 50% de qualsevol projecte a un ajuntament és fer-li un favor. Així no haurà de pagar el 50% que li pertoca a ell. És a dir, si ajuntem el pla de la Xarxa de Municipis i el d’Obres i Serveis de la Generalitat, tots dos poden cofinançar gairebé la totalitat del projecte, sense que l’ajuntament hi posi gaires diners. Els recursos que el 2012 es dedicaran a ajuntaments seran fins i tot superiors als del 2011.

De quants diners estem parlant amb aquest pla salvador?

Uns 60 milions d’euros, repartits entre els ajuntaments petits i els mitjans, que estan molt, molt malament, perquè les grans ciutats, tot i que també s’ho passen malament, tenen més recursos de supervivència.

Hi ha perill que algun d’aquests ajuntaments faci fallida?

No, però sí que es poden retardar pagaments i tenir problemes de personal... això sí.

Han demanat als tècnics de la Diputació que accelerin el cobrament de rebuts?

No. L’organisme autònom de recaptació segueix la seva feina sense cap consigna. Diria més, no s’ha notat una especial morositat, tot i els mals temps.