L’ascensor social ha funcionat, i molt, durant dècades, però sembla que ara comença a estancar-se. Les generacions que van haver de treballar per sortir de la postguerra han estat les que han superat més les barreres de classe, però ara, els joves tornen a enfrontar-se a aquestes fronteres: a igualtat de formació, més oportunitats i millors per als més ben posicionats socialment.

És una de les múltiples conclusions que demostra l’estudi Educació i mobilitat social a Catalunya, de la Fundació Jaume Bofill, que analitza l’estratificació social els darrers 50 anys sobre la base d’entrevistes fetes a prop de 5.000 persones. I d’aquesta manera es demostra que l’educació ha estat determinant per poder ascendir en l’escala social.

El 46% dels catalans ha millorat la seva posició les darreres dècades. És l’anomenat ascensor social, que ha funcionat, sobretot, en les classes intermitges. Per contra, les persones més pobres i, a l’altre extrem, els descendents de classes dirigents i empresaris, s’han mantingut al mateix escalafó social. Es demostra, doncs, que els recursos econòmics intervenen decisivament en aquest ascens.

Mentre els catalans que van néixer a la dècada dels 50 van experimentar un dels ascensos socials més pronunciats d’Europa (un 53% puja), la generació nascuda entre els 70 i els 80 es troben amb una possibilitat de pujada d’esglaó social inferior (ascendeixen només en un 37% dels casos, un 40% es queda igual). I això ve donat, d’una banda, perquè parteixen d’una situació molt més acomodada i, de l’altra, perquè han tingut un accés més homogeni als estudis superiors.

Però a igualtat de formació, els origens i l’estrat social de procedència tornen a pesar més a l’hora de posicionar-se en el mercat laboral per als que tenen a la vora de 35 anys. "Els joves tornen a recuperar un efecte classista", corroborava aquest dimarts Xavier Martínez, codirector de la investigació.

Lluny del que indiquin alguns tòpics, les dades confirmen que Catalunya és una societat cohesionada i meritocràtica, és a dir, que valora més el mèrit individual que la procedència o l’estatus de l’individu. Això sí, es demostra també que això té un límit, i són els recursos econòmics els que permeten arribar a determinats estudis.

D’aquesta manera, es conclou que "l’ascensor social ha funcionat, però amb restriccions entre els extrems". Directius, empresaris i professionals superiors (segons la divisió de la investigació) perpetuen les noves generacions en el mateix estatus. A l’altre extrem, "obrers qualificats" i "poc qualificats" també es queden en bona part en aquest mateix rànquing.

La major part de l’ascensor social opera, en canvi, a la petita burgesia, els quadres tècnics, "empleats no manuals de rutina" i pagesos. En aquests trams és on hi ha hagut més mobilitat els darrers cinquanta anys. Històricament, les dones han pujat més socialment.