La supressió de la sisena hora a les escoles públiques, el canvi d’horaris, el mateix nombre de professors malgrat l’augment d’alumnes, la qualitat de l’ensenyament i l’atenció als estudiants, la immersió lingüística... són algunes de les preocupacions tant de pares com de mestres a l’inici de curs.

Dues de les novetats són la supressió de la sisena hora (amb el pertinent avançament de l’hora de sortida dels centres) i el programa dissenyat per la conselleria d’Ensenyament per reduir el fracàs escolar a la meitat en vuit anys, que inclou Suport Escolar Especial Personalitzat (SEP), pel qual els nens amb dificultats rebran classes de repàs fora de l’horari lectiu.

Contra el fracàs escolar

El SEP ha estat rebut amb reticència per part de la Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FAPAC), que vol recuperar la sisena hora i garantir la immersió lingüística. Avui hi ha set concentracions convocades davant els ajuntaments per reclamar l’ensenyament en català. "La sisena hora ha millorat els resultats i hem de veure com funciona el reforç, però segurament estigmatitzarà les criatures", va apuntar el president de la delegació de Barcelona, Enric Llurba a 20 minutos.

A més, ESO i Batxillerat recuperen els exàmens de repesca. Els de Secundària i els de primer de Batxillerat es realitzaran entre el 4 i el 5 de setembre, i les proves extraordinàries de segon i cicles formatius, al juny.

Tot i voler encapçalar la lluita contra el fracàs escolar, la conselleria encara no ha presentat el seu pla d’educació per al 2015. A Catalunya, l’índex d’abandonament educatiu prematur va ser del 29% al 2010, segons el Ministerio de Educación. "No hi ha res pitjor que caminar sense direcció", va lamentar José Luis Mataix, mestre des de fa 31 anys i membre del sindicat USTEC. Aquesta manca de concreció se suma a les retallades que poden afectar la qualitat de l’enseyament i que, en impedir noves contractacions, no permeten desdoblar línies en alguns centres de Barcelona i la seva àrea metropolitana, segons el sindicat.

L’aglomeració a les aules, especialment als instituts, preocupa a Llurba. Les retallades afecten l’escola inclusiva i els estudiants amb discapacitats, quan els alumnes dels centres especials s’ha reduït en un 5%.

Inversió de futur

Pares i professors es mostren preocupats per la qualitat de l’ensenyament que rebran 1.227.109 de nens que aquest dilluns comencen l’escola i 101.146 estudiants de cicles formatius de grau mitjà i superior que dilluns vinent iniciaran el curs.

Les retallades i l’augment d’alumnes comporten un increment de la ràtio d’estudiants per aula i més hores lectives impartides per professors que cada vegada tenen més feina. "El Departament ha de seguir invertint i construint escoles, tot i que a un ritme adequat", va demanar Llurba. "L’educació no es pot quedar enrere. Seria una equivocació política que molt aviat tindria un cost social", va concloure Mataix.