1493: Colom-Ballester-Margarit-Boïl, a la Hispaniola

L’èxit del rapidíssim primer viatge a les Amèriques de les tres caravel·les, dirigides per Cristòfol Colom (1492), va obrir el pas a un segon viatge.
Isabel I de Castella i el rei Ferran II de Catalunya-Aragó, que havien rebut a Colom de tornada del seu primer viatge al Tinell, o al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, esdevingueren, conjuntament, els responsables de la política americana. (De la mateixa manera que havien dirigit, conjuntament, la incorporació del regne de Granada al pack de Castella-Aragó).Només així s’explica que, en aquesta segona travessia de l’Oceà Atlàntic, al costat de Cristòfol Colom, hi hagués una forta presència catalana: un cap militar, Pere de Margarit, un cap religiós, Bernat de Boïl, nomenat pel Papa Alexandre VII (de la família dels Borja valencians) i un cap polític, Miquel Ballester, que, al 1.500, esdevingué el primer governador de l’illa d’Hispaniola (Haití), i que seria el responsable de la introducció dels conreus de canya de sucre a Amèrica.

I un científic, un antropòleg d’abans de que l’antropologia existís, Ramon Pané, que ja formava part de la petita expedició de 1492, i escriuria el primer llibre sobre la  llengua i les formes de viure dels habitants de la Hispaniola. De fet, la sensibilitat -i la prudència- de Colom es nota en detalls com la tria d’aquest nom ‘Hispaniola’ (i no: ‘Castellana’) per a designar l’illa d’Haití, o d’escollir ‘Montserrat’ per a denominar una illa volcànica de les Antilles, amb unes muntanyes amb un perfil semblant.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento