Barcelona

Els joves polítics debaten a 20minutos.es sobre la crisi, la corrupció i el model d'Estat

20minutos.es
NOTICIA 01.03.2013 - 09:25h
Imagen del Parlament de Cataluña.
EUROPA PRESS

Un atur desbocat, el drama dels desnonaments, el constant degoteig de casos de corrupció, el debat sobiranista... Què en pensen de tots aquests temes els dirigents del futur? 20 minutos organitza aquest divendres la 26a Trobada Ciutadana, que comptarà amb la presència de joves militants, alguns d'ells ja diputats, de sis dels partits amb representació parlamentària.

En el debat, que començarà a les 9.30 hores i es podrà seguir en directe per la web, participaran el president del Consell Nacional de la JNC, Ramon Morell; el portaveu nacional de les Joventuts d'ERC, Gerard Gómez del Moral; el diputat del PSC Ferran Pedret; el secretari general de Noves Generacions del PPC, Marcos Sánchez; la diputada d'ICV-EUiA Marta Ribas, i la de C's Inés Arrimadas. La CUP ha excusat la seva presència en no tenir "ningú disponible".

Minuto a minuto

Acaba el debat amb salutacions cordials entre tots els partits malgrat les discrepàncies.
"Lliure i sobirà", diu Morell. "Un país lliure on tothom tingui un futur i igualtat d'oportunitats", afirma Gómez. "Federal, social, democràtic i laic", conclou Pedret. "Un país on no es prengui una part de Catalunya com el conjunt i en què es respecti els catalans que ens sentim espanyols", demana Sánchez. "Un país just, equitatiu i democràtic" és el que vol Ribas. "Un país cohesionat, solidari, just, racional administrativament parlant i amb futur", sentencia Arrimadas.
S'ha fet tard i el debat acaba acabant la frase: "Vull un model d'Estat..."
Arrimadas (C's) destaca l'avanç que s'ha fet en els darrers anys i les diferències entre els partits polítics i el que diuen els militants més joves, com la JNC que defensa les llistes obertes o que partits que han indultat 2.000 corruptes defensin regular-ho. Assegura que moltes de les noves propostes les van presentar fa anys els partits més petits.
Ribas (ICV) creu que tots els partits han de fer net, "encara que paguin justos per pecadors", doncs està en joc la democràcia. La crisi, creu, és un mal endèmic i la corrupció també.
L'Executiu espanyol ha presentat recentment una proposta del govern local per estalviar 7.129 milions d'euros als ajuntaments, limitant els sous d'alcaldes i regidors.
"Cal revisar, aquí i a tota Europa, la llei per evitar la porta giratòria", indica Pedret en referència als exalts càrrecs públics que acaben en empreses privades. Endesa, Telefónica... són alguns dels exemples. També creu que la instrucció dels casos de corrupció no haurien d'estar limitades temporalment donada la seva complexitat.
Pedret (PSC) va una mica més enllà i proposa les donacions d'empreses a partits i que es controli que no les facin a través de persones físiques. També creu que els motius de les aportacions haurien de ser públics, així com les entrevistes i reunions que mantenen els dirigents amb empresaris.
El republicà defensa també la transparència, les llistes obertes... i que, en cas d'imputació, els polítics siguin apartats igual que a un policia se li retira la placa i la pistola. Aposta per a què els delictes de corrupció no prescriguin.
Gómez del Moral (ERC) també creu que s'hauria de legislar el finançament de les fundacions dels partits i qüestiona els motius que duen a una empresa a fer donacions als partits. També defensa suprimir dietes i fomentar la fiscalització i els controls.
Morell aposta per llistes obertes, la no duplicitat de càrrecs, la llei de transparència... i una llei de finançament de partits.
La ciutadania i els polítics es distancien cada cop més i "per mèrits propis", accepta Morell (CiU), qui recorda que en tots els àmbits hi ha gent que actua de bona i de mala fe.
Comença el segon bloc del debat: la corrupció i l'escàndol de l'espionatge polític.
Petita picabaralla sobre la duplicitat de les administracions i de serveis i el debat competencial. "Cal deixar de pensar en qui presta el servei sinó si es presta bé o no. Cal deixar de pensar en banderes i pensar en els ciutadans", sentencia.
"Confiem en el sistema de lliure mercat, el sistema europeu actual, però calen canvis", afirma Arrimadas, qui entén que el problema no és el lliure mercat sinó els mecanismes de control. Ribas es decanta per alternatives com la d'Islàndia.
Arrimadas (C's) pregunta a Ribas què va fer ICV durant els set anys de govern amb el tripartit per solucionar el problema dels desnonaments. L'ecosocialista assegura que es van fer canvis i "s'han esborrat totes les petjades en temes de medi ambient, aigua, habitatge o memòria històrica". "Però reconeixem que no vàrem fer prou", admet Ribas, qui recorda que el deute de l'Agència Catalana de l'Aigua és el resultat de la manca d'inversió per fer front a la sequera que va patir Catalunya fa uns anys.
Ribas recorda que el sistema fomentava que els ajuntaments financessin els seus serveis amb els impostos, com les plusvàlues, i això va afavorir la bombolla immobiliària. Cada cop hi ha més consistoris, com el de Barcelona, que opten per no cobrar la plusvàlua a les persones que són desnonades.
La Generalitat va aprovar un projecte de llei al 2006 per expropiar els pisos que estiguessin buits durant dos anys per posar-los al mercat de lloguer. La norma havia de perseguir el mobbing immobiliari.
Ribas (ICV-EUiA) creu que ja es podia haver posat els pisos buits en lloguer social. "És de justícia. La joventut actual no pot accedir a un lloguer. Mai podran ser desnonats perquè mai podran comprar un pis", ironitza.
Sobre la separació de poders, critica "la foto del president de la Generalitat amb el del Tribunal Superior de Justícia...", en referència a les cimeres anticorrupció organitzades per Artur Mas.
Precisament, el Congrés aprovarà el dia 7 la llei antidesnonaments del Govern espanyol. La ILP hipotecària es tramitarà per la via d'urgència gràcies a un acord del PSOE i el PP, que va acceptar tramitar la iniciativa popular en l'últim moment.
Sánchez (PPC) creu que si no s'ha solucionat el drama dels desnonaments és perquè "potser ningú ha trobat la fórmula màgica per fer-ho". Considera que la dació en pagament retroactiu "genera una inseguretat jurídica absoluta".
Pedret alerta sobre la possibilitat que quedi molta gent al marge, en l'exclusió social, quan el país surti de la crisi econòmica actual. "No ho podem acceptar com a societat. De la crisi cal que en surti tothom, no podem deixar ningú al voral del camí".
"Ens han ajudat molt a estirar més el braç que la màniga", indica Pedret. Tots somriuen amb tristesa en recordar quan les entitats bancàries trucaven als seus clients per oferir crèdits. Aposta per una supervisió eficaç i transparent i posa en dubta els "governs dels tècnics".
"La dació en pagament és el darrer recurs davant una situació lesiva que s'ha produït", afirma el socialista Ferran Pedret, qui defensa la conversió d'hipoteques en lloguers socials, per exemple. Hi ha diferents opcions per evitar que les famílies perdin la seva llar. També critica els alts interessos de demora en els pagaments de la hipoteca.
Gómez (ERC) veu "lògic" gravar als bancs i acabar amb les Sicav, que tributen molt menys que els autònoms. Lamenta que la gent celebri els ajuts d'Europa perquè Espanya els rep perquè "la situació és dramàtica". "Hem d'estar molt tristos i preocupats. Amb aquests diners no farem res. Hem de canviar la mentalitat per a què els joves tinguem un futur", conclou.
Morell (CiU) recorda que ningú ha de convèncer sobre el mal que causen les retallades. "S'han de presentar alternatives", indica el president del Consell Nacional de la JNC, qui critica voler aprimar les administracions treien competències als ajuntaments perquè són els que estan al costat de la gent.
Només a Barcelona es van produir al gener 70 execucions hipotecàries i 470 desnonaments per impagament del lloguer, segons el deganat de Barcelona. Una sagnía que les entitats intenten aturar sortint al carrer per pressionar a les administracions.
Ayala repassa les intervencions del primer bloc del debat i destaca que tots els partits defensen el lloguer social i la dació en pagament.
"La política ha arribat a llocs on no hauria d'haver arribat", com el sector financer, assegura la diputada de Ciutadans, qui aposta per reformar l'administració reduint la despesa supèrflua i la duplicitat d'administracions, no els serveis. "Cal reduir no el múscul, sinó el greix de l'administració pública", resumeix.
És el torn d'Inés Arrimadas, diputada de Ciutadans. Apunta diferents problemes estructurals, com la manca de control del sistema financer com en els països del sud d'Europa, i una taxa d'atur molt superior a la mitjana.
Ribas culpa als bancs i al sistema especulatiu d'inversió als que "els importa tres raves" el que passi a la ciutadania. Com va fer la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, els titlla de criminals i lamenta que s'estigui actuant tard i que sigui "la societat civil la que demostri que hi ha alternatives".
La diputada d'ICV-EUiA Marta Ribas lamenta que no sigui la ciutadania ni els seus representants els que decideixin com sortir de la crisi sinó que els mercats financers diguin què fer, "socialitzant les pèrdues i reduint els drets per a què la gent no protesti".
Sánchez defensa les polítiques del president del Govern espanyol, que han evitat el rescat de la Unió Europea i intenten reactivar l'economia i, conseqüentment, "millorar la qualitat de vida". Critica que hi hagi partits que no estiguin centrats només en sortir de la crisi.
El secretari de Noves Generacions del PPC, Marcos Sánchez, assegura que cal deixar la demagògia de banda perquè tots els partits tenen responsabilitats en la situació actual.
El diputat del PSC Ferran Pedret aposta per fer una llei de segones oportunitats com la que tenia a França per evitar, per exemple, que les famílies que perden l'habitatge i mantenen un deute de per vida, "es vegin obligats a treballar sempre en el mercat negre".
El primer en intervenir és el president del Consell Nacional de la JNC, Ramon Morell, qui Morell lamenta la pobresa sobrevinguda i la injustícia de què la gent perdi la llar i sigui subhastada per menys diners. Defensa canviar la llei hipotecària i el paper clau de l'administració, així com oferir els pisos del banc dolent com a lloguer social.
El redactor en cap, Toni Ayala, dóna la benvinguda als participants i introdueix els temes que es tractaran: la crisi i els desnonaments, la corrupció i l'espionatge polític, i el model d'Estat.
Ja ha arribat el darrer participant al debat i és a punt de començar.
loading...

Códigos Descuento