El 25% dels desplaçaments pels carrils bici són ja de patinets

Un de cada quatre desplaçaments registrats en els carrils bici de València, és a dir, el 25%, és ja de patinets elèctrics, enfront del 75% que representen les bicicletes. Una tendència que, segons apunten des de l'Ajuntament de la capital del Túria, anirà a més en els pròxims anys a conseqüència de l'extensió d'aquestes infraestructures i de la conscienciació en la cultura de la mobilitat sostenible.

Aquest és un de les dades que es desprenen del primer informe sobre l'ús de la bici a la ciutat, elaborat per l'àrea de Mobilitat Sostenible a partir d'un mostreig realitzat en dos carrils ciclistes que connecten diverses d'aquestes vies: els situats en el Pont d'Assot i en l'encreuament Alacant-Xàtiva de l'anell ciclista.

La investigadora de l'Imperial College London Esther Anaya ha sigut l'encarregada d'extrapolar aquestes xifres per a obtindre el que es convertirà en una comparativa actual del perfil dels usuaris, tant en el referit a gènere o edat com a la mena de vehicle. Fins ara, aquestes dades s'obtenien de fonts com la intensitat del trànsit o plans de mobilitat com el local (PMUS) o el metropolità (PMoMe).

Quant a les magnituds contingudes en l'informe, el 39% de les persones que es mouen amb bici per València són ja dones, una xifra encara allunyada dels països escandinaus, on elles són majoria. No obstant això, segons ha explicat aquest dilluns en la presentació del document el regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi, la seua presència va en augment, sobretot en les franges d'edat més joves.

Segons indica, entre els joves hi ha quasi paritat de sexes entre els ciclistes, si bé el percentatge de dones baixa "lligat a la maternitat i a altres derivades", per la qual cosa afirma que han de continuar treballant per a combatre aquesta "bretxa de gènere" en la mobilitat de la ciutat.

"El perfil majoritari continua sent el d'un home jove, però cada vegada hi ha més dones, amb una inversió de la tendència i per damunt de les dades del conjunt d'Espanya", explica. A més, el 15% dels usuaris són majors de 55 anys, una dada que "trenca el pensament que només un determinat perfil de persona jove" utilitza la mobilitat ciclista. En la seua opinió, s'està produint un "creixement de la cultura ciclista, amb un ús diari, per a tots els desplaçaments i sense importar l'edat".

En opinió de l'edil, l'anell ciclista de la ronda interior, obert fa quasi tres anys, ha suposat un "canvi substancial en el paradigma de la mobilitat" urbana a València, ja que ha disparat l'ús del conjunt de carrils bici en connectar-los i donar-los coherència.

A aquesta circumstància cal unir un descens del 4% del trànsit motoritzat en els desplaçaments interns de la ciutat i l'augment del 10% en el nombre d'usuaris de l'Empresa Municipal de Transports (EMT). "S'ha incrementat més l'ús del carril bici on més ha crescut la xarxa i, per tant, hi ha un major ús de la bici i dels patinets", afirma.

Després d'augmentar en 33 quilòmetres des de 2015, els plans d'extensió de la xarxa ciclista de València passen per finalitzar el de l'avinguda Primado Reig i per la pròxima execució dels carrils bici de la gran via Fernando el Catòlic i de l'avinguda Institut Obrer.

Més endavant, i després de realitzar el projecte i buscar finançament, s'escometran el de l'avinguda del Cid, així com el segon anell ciclista per la ronda de Trànsits. Més a llarg termini, "en els pròxims anys", Mobilitat posarà el focus en la zona sud-oest, amb un dèficit important, amb actuacions als carrers Sant Vicent, Gaspar Aguilar, Jesús i Cuenca.

Quatre anys d'entorn per als vianants de la Llotja

Una de les conversions en zona de vianants més emblemàtiques de la ciutat acaba de complir quatre anys. Es tracta de la realitzada a l'entorn de la Llotja, principalment en la plaça del Mercat, que ha suposat la pacificació d'una zona per la qual anteriorment circulaven una mitjana de 6.000 cotxes al dia al costat de l'edifici declarat Patrimoni de la Humanitat.

Tot això a l'espera del projecte de reurbanització definitiva, que inclourà la plaça Ciutat de Bruges, i que consolidarà un entorn pacificat, amb menys soroll i pol·lució.