L'accident de metro no anirà a juí en admetre condemna quatre exdirectius i retirar-se l'acusació a la resta
D'aquesta manera, s'evita la celebració de juí que estava previst que arrancara aquest dilluns en l'Audiència de València, quasi 14 anys després des que va ocórrer el sinistre i després d'una llarga instrucció judicial que ha inclòs tres arxius de la magistrada instructora i l'orde de l'Audiència per a reobrir el cas.
L'acord inicial, avançat aquest divendres per Las Provincias, haurà de ser ratificat dilluns en el començament de la vista. En total, en aquest procediment hi havia huit acusats. Els qui assumirien la seua responsabilitat serien: el qui fora director d'Operacions, Manuel Sansano; l'exresponsable d'Auditoria per a la Seguretat i Circulació, Juan José Gimeno; l'ex-director adjunt d'Explotació, Vicente Contreras; i l'ex-director tècnic, Francisco García. Tots ells han acceptat una pena de 22 mesos de presó.
D'aquesta forma, es retira l'acusació a Marisa Gracia; l'excap de Tallers de València Sud, Luis Miguel Domingo Alepuz; l'excap de la Línia 1, Sebastián Argente; i l'exresponsable d'estudis i projectes, Francisco Orts.
La presidenta de l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol (AVM3J), Rosa Garrote, s'ha mostrat "contenta" amb l'acord aconseguit: "Em quede amb que la direcció de l'empresa ha reconegut que ho ha fet malament". "Al final es fa justícia i l'empresa reconeix que la culpa no va ser del conductor, sinó de les persones que decideixen", ha agregat en declaracions a Europa Press.
El sinistre va ocórrer passades les 13.10 hores del 3 de juliol de 2006 en la Línia 1 de Metrovalencia, en el tram entre Plaça d'Espanya i Jesús, en una corba del trajecte en el qual va descarrilar una de les dos unitats, la UTA 3736, que va anar arrossegant-se per les vies. Les llunes del comboi es van desprendre i els passatgers van eixir llançats pels buits oberts.
Com a conseqüència, van morir 43 persones, inclosos el maquinista i la interventora, i van resultar ferits 47 passatgers, 38 amb necessitat de tractament mèdic o quirúrgic. La velocitat en eixe tram no havia d'excedir dels 40 km/h, encara que el tren circulava a 80, sense que el conductor activara el fre d'emergència en la unitat.