Aquesta traducció fou impresa a València entre el febrer de 1477 i el març de 1478, pel taller dels impressors Alfonso Fernández de Còrdova i Lambert Palmart, el volum tingué una extensió de 363 fulls en format infòlio.

Tanmateix, el 1498, la Santa Inquisició de València denuncià com a perillosa per a la fe i l’ortodòxia la circulació de Bíblies traduïdes en llengua vulgar perquè l’única versió autoritzada de la Bíblia era la Vulgata, una traducció llatina dels textos bíblics declarada oficial pel papa Gregori el Gran al segle VI. En conseqüència, els inquisidors ordenaren a tothom lliurar els seus exemplars de Bíblies traduïdes, que foren cremats públicament; per això, tota l’edició de la Bíblia valenciana va anar a la foguera; només se’n salvà un plec amb el colofó, on hi apareixien els noms dels impressors, de l’editor, del traductor, del corrector, de la data d’inici i d’acabament de la impressió, i amb uns quants versets de l’Apocalipsi. Aquest plec el ressenyà Marian Aguiló (1825-1897) amb el número ú al seu Catàleg d’obres impreses en català.

Xavier Deulonder: historiacatalunya@accat.org