Crist només tenia plenament la naturalesa divina, mentre que la humana la tenia només per adopció; un ferm adopcionista era Fèlix, bisbe d’Urgell des del 781. L’any 789, els francs conqueriren Urgell als àrabs i el territori s’integrà a l’Imperi carolingi; l’Església de Roma considerà herètic l’adopcionisme i el condemnà als concilis de Ratisbona (792), Frankfurt (794), Friül (796) i Roma (798), mentre que l’Església hispana es reafirmà en l’adopcionisme i en el suport a Fèlix d’Urgell; finalment, el 799 Fèlix d’Urgell fou cridat a la cort reial d’Aquisgrà, on, després d’haver estat obligat a retractar-se, va ser destituït i confinat a Lió de per vida; es procedí a reevangelitzar Urgell, on, principalment a les contrades pirinenques, el cristianisme hi havia estat introduït per la prèdica adopcionista de Fèlix.

L’extirpació de l’adopcionisme d’Urgell, obra dels arquebisbes Leidard de Lió i Nebridi de Narbona, i del monjo Benet d’Aniana, va dur a la submissió de les diòcesis d’Urgell, Girona i Barcelona a l’arxidiòcesi de Narbona, trencant així amb les pràctiques religioses i litúrgiques hispanes, de tradició visigoda.

 

Per saber-ne més: Abadal, Ramon d’: Dels visigots als catalans. Barcelona, Edicions 62, 1970.