Tots els migrants que van saltar la tanca de Melilla divendres han sol·licitat protecció internacional a Espanya
En concret, el departament que dirigeix Fernando Grande-Marlaska ha assegurat que tots ells han manifestat la seua voluntat de formalitzar peticions de protecció internacional.
Espanya va concedir l'asil, en 2021, a 194 nacionals del Sudan, segons les dades del Ministeri de l'Interior, la qual cosa suposa més d'un 91,7% de les sol·licituds de protecció presentades. Se situa així només per darrere de Líbia, l'Afganistan i República Centreafricana, entre els països amb major taxa de reconeixement de protecció a Espanya.
No obstant açò, segons ha explicat el Comité Español d'Ajuda al Refugiat (CEAR) a Europa Press, és "pràcticament nou" que els sudanesos arriben a Espanya a través de la frontera amb Melilla. L'entitat ha explicat que, encara que l'any passat ja es va detectar la seua presència nombrosa en algun salt a la tanca, l'habitual és que la seua ruta tinga com destinació Líbia.
LA RUTA: SUDAN, LÍBIA, ALGÈRIA, MARROC I ESPANYA
"La gran majoria ha passat per Líbia, han intentat creuar el mar i no ho han aconseguit, per açò ho intenten pel Marroc", ha explicat CEAR. D'aquesta manera, segons precisa l'ONG, la ruta dels sudanesos és "el Sudan, Líbia, Algèria i el Marroc".
Així, a pesar que a mitjan 2021 més de 800.000 nacionals sudanesos havien hagut de creuar la frontera del seu país, les sol·licituds a Espanya amb prou faenes van sobrepassar les 200. Segons l'informe sobre refugiats de CEAR, la majoria es refugia en els països més propers, principalment a Uganda.
NO ÉS LA MATEIXA PROTECCIÓ QUE PER ALS UCRAÏNESOS
De la mateixa manera, l'entitat ha explicat que la sol·licitud de protecció dels sudanesos a Espanya no seria la mateixa que s'aplica als ucraïnesos, als quals s'ha aplicat per primera vegada en la història la Directiva de Protecció Temporal que els dóna permís per a residir, treballar i accedir als mateixos drets que qualsevol nacional espanyol durant un any, prorrogable a altres tres.
No obstant açò, els sudanesos i sol·licitants d'altres nacionalitats tenen un procediment més llarg i no sempre favorable. Quan aquestes peticions són rebutjades, el migrant queda en situació irregular i, en el cas que siga acceptada, durant els primers sis mesos els sol·licitants no tenen permís de treball.
Al que sí té dret un sol·licitant de protecció internacional a Espanya és a assistència jurídica gratuïta i intèrpret; a la suspensió de qualsevol procés de devolució, expulsió o extradició; a l'atenció sanitària o a rebre prestacions socials específiques, entre uns altres.
De la mateixa manera, està obligat a cooperar amb les autoritats espanyoles en el procediment per a la concessió de protecció internacional; a presentar, al més prompte possible, tots aquells elements que contribuïsquen a fonamentar la seua sol·licitud; a proporcionar les seues empremtes dactilars, permetre ser fotografiats i, si escau, consentir que siguen gravades les seues declaracions; o a informar sobre el seu domicili a Espanya.