Insults, agressions i hospitalitzacions: estudiants relaten les seues experiències de violència de gènere des de 2014
En l'estudi, a càrrec de la investigadora Gabriela Moriana, també directora de l'Institut Universitari d'Estudis de les Dones (IUED), apareixen casos de denúncies falses, violència intrafamiliar, insults, agressions, hospitalitzacions i un altre tipus de violència contra les dones. Però, sobretot, la immensa majoria assenyala que ho ha patit ella mateixa o les dones que coneix i que els agressors eren parella o ex-parella, arreplega la UV.
Una estudiant comparteix la seua història, amb la qual mostra fins a quin punt poden arribar les agressions i la seua gravetat: "Jo mateixa vaig patir maltractaments psicològics i físics. Tenia 13 anys i als 16, després d'una palissa en la qual vaig ser ingressada i mitjançant una ordre d'allunyament, vaig poder abandonar el meu agressor. Vaig arribar a patir trastorns alimentaris i baixa autoestima".
"QUAN FEIA ALGUNA COSA MALAMENT, EL MEU NOM ERA 'ZORRA DE MIERDA'"
Un dels relats més durs, que reflecteix el difícil que és eixir d'una relació així, ho comparteix una estudiant de quart curs: "Jo, 20 i 23 anys, era una relació molt tòxica. Quan jo feia alguna cosa malament, el meu nom era 'zorra de mierda'. L'última agressió que vaig tindre va ser un dia que (ell) arribava d'apostar a la ruleta russa i va perdre. En alçar-me, em va agafar del coll i vaig pensar que em quedava al terra. Jo li vaig denunciar, però l'endemà li vaig llevar la denúncia. Fa mes i mig vaig decidir eixir d'ací i ha sigut la meua millor decisió".
Amb aquests testimonis, l'objectiu de la investigadora era saber què entenen els universitaris per violència de gènere i si la pat3eixen o coneixen a persones que la patisquen, per a des d'ací abordar la docència i ajudar-los.
L'estudi, publicat en la revestisca 'TS Nova', també evidencia que una relació d'abusos i maltractament pot ser normalitzada. "El seu nóvio la maltracta psicològicament, no li permet eixir amb les seues amigues, posar-se escot..., però el pitjor de tot és que per més que li diga no es es dona compte", comenta una estudiant sobre una amiga seua.
Una altra de les entrevistes mostra fins a quin punt elles se senten responsables, com comparteix una alumna de primer sobre una familiar: "En un cas van arribar a les mans, estaven manipulades i se sentien culpables perquè la relació anava malament".
En el projecte, la investigadora mostra que la definició de violència de gènere més emprada per l'alumnat és la de "la violència que es dona tant de forma física, verbal i psíquica, entre un home i una dona, independentment de qui dels dos siga l'agressor o l'agredit".
La quarta definició més estesa és la que coincideix amb la llei de 2004: "Tot acte de violència física i psicològica, incloses les agressions a la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privació arbitrària de llibertat".
SENSE MASSA CANVIS DES DE 2014
Quant a la metodologia, durant set anys, la professora de la Facultat de Ciències Socials va demanar als seus estudiants que compartiren les seues experiències i les seues definicions. "No hi ha hagut massa canvis, la qual cosa li fa pensar que és necessari seguir treballant la igualtat i prevenció de la violència, i la necessitat de la implicació de la Universitat en açò, perquè tant nostres estudiants com les altres dones tenen dret a viure vides lliures de violència", recalca la investigadora.