Muñoz Molina: "La memòria històrica ha de ser un esforç, a voltes dolorós, per preservar el passat"

Així ho ha asseverat l'autor en una entrevista concedida a Europa Press amb motiu de la seua estada a València, on és homenatjat per la Fira del Llibre. Al certamen arriba l'escriptor amb la seua última obra sota el braç, 'Volver a dónde' (Seix Barral), fruit de la crisi sanitària de la Covid i del confinament.

En 'Volver a dónde', el narrador assisteix des del seu balcó al despertar de la ciutat a l'anomenada 'nova normalitat', mentre reviu els records de la seua infància en una cultura camperola els últims supervivents de la qual ara estan morint. És també una anàlisi de l'Espanya actual i de la seua transformació irreversible durant l'últim segle.

Muñoz Molina assenyala que "quan les persones es fan majors estenen a endolcir el record de la joventut perquè el passat té l'avantatge que ja ha passat, però això et pot portar a juís injusts en el present".

Ha posat com a exemple el debat obert aquests dies a l'aniversari dels deu anys de la fi de la banda terrorista ETA, en el qual ha considerat que "l'esforç de memòria ha de ser molt precís i justicier" per a no causar dany.

Així mateix, ha apuntat que a Espanya hi ha una certa propensió al "derrotisme", acompanyada en ocasions d'"interessos polítics", que impedeix veure els avanços. "Allò fonamental que ha succeït a Espanya, a banda del canvi democràtic, ha sigut la irrupció de la dona a la vida pública. Jo recorde com érem en els anys setanta, no m'ho han explicat, ho he viscut. En eixe moment les dones no podien viatjar sense permís del marit i això no era l'Edat Mitjana. A més, és una situació que encara es dona en altres països. Per açò, a l'hora de criticar, amb raó, allò que succeeix ara cal pensar també com estàvem fa 40 anys".

L'autor aprecia igualment "lliçons esperançadores" extretes de la pandèmia, encara que "pareix sempre que ser amarg és més intel·ligent que ser afirmatiu", diu entre riures.

"No sé si hem eixit millors, això no es mesura, però sí és cert que la comunitat científica ha fet un prodigi amb la vacuna en un temps rècord, que institucions com la UE, el Govern i les comunitats autònomes s'han organitzat de manera sorprenent en un pla de vacunació extraordinari o que hem constatat que a Espanya hi ha molt menys negacionisme antivacunes que en altres països d'Europa i no diguem ja que en Estat Units", enumera.

Aquest temps també li ha servit per a fer descobriments personals i col·lectius: "Sobre mi he descobert que necessite molt menys de tot del que pareix que es necessita i també que, per damunt de l'egoista i grosser que es difon de les persones, hi ha en la majoria de nosaltres un instint de fraternitat"". Ha al·ludit ací a l'entrega de col·lectius com els sanitaris i altres treballadors essencials i s'ha mostrat convençut que "les persones hem descobert que sols no som res".

Sobre el paper de la literatura durant la pitjor fase de la Covid, ha fet notar que aquest té un doble vessant, ja que, d'una banda suposa "confinament en el sentit de refugi, però, per un altre i paradoxalment, és el contrari, una finestra oberta al món exterior d'una manera poderosa per a viure les experiències d'uns altres".

Preguntat per si s'ha sentit limitat a l'hora d'escriure pel fet d'estar tancat, ha manifestat que "la literatura és una mica com la cuina popular i amb alguns ingredients es pot fer un plat senzill i saborós". En aquest cas, ha postil·lat, l'ingredient és la llengua "i després traus la literatura del que estàs vivint, a voltes pujant una muntanya a 5.000 quilòmetres, a voltes assegut al balcó de la teua casa mirant la cantonada de sempre".

"SIGUEU DE COMUNITAT"

Finalment reconeix que el retrobament amb el contacte presencial i personal és "un alleujament" i nota en les persones "una set de comunitat". "És com una festa civilitzada", afirma.

La producció narrativa d'Antonio Muñoz Molina comprèn títols com 'Beatus Ille' (1986), 'El invierno en Lisboa' (1987), 'Beltenebros' (1989), 'El jinete polaco' (1991), 'En ausencia de Blanca'(2001), 'Sefarad (2001)' o 'Tus pasos en la escalera' (2019), entre molts altres.

Ha rebut el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres, el Premi Planeta, el Premi Jerusalén, el Prix Médicis Étranger i va ser finalista del Premi Man Booker International amb la seua novel·la 'Como la sombra que se va' en 2018. Des de 1995 és membre de la Real Acadèmia Espanyola.