El Magnànim plasma en un llibre la "devoció per l'art" d'Alfons Roig i destaca el seu exemple per als joves

L'obra és una edició actualitzada de l'obra 'Alfons Roig i els seus amics' que va publicar la Diputació de València el 1988 i arreplega nombrosos textos de diferents autors al voltant de la seua producció i llegat. La nova publicació es presenta en una acurada edició il·lustrada amb abundant material gràfic.

En l'acte està prevista la participació dels tres coordinadors i serà d'entrada lliure i gratuïta fins a completar l'aforament del local, informa l'institut cultural en un comunicat.

Amb aquest llibre "polièdric", que en les seues quasi 500 pàgines reuneix textos d'Alfons Roig i els seus amics, els editors expliquen que s'ha volgut "retre homenatge a la seua figura i al seu llegat, avivar el record dels seus coetanis, aprofundir en el coneixement dels qui només saben el seu nom -inscrit en més d'un espai- i proposar el seu exemple a les generacions més joves".

En el volum el lector pot trobar un repertori de textos heterogeni i plural, des d'un itinerari biogràfic, fragments autobiogràfics, correspondència amb Joan Fuster i altres personatges, i textos d'amics, molts d'ells escrits amb motiu d'exposicions i homenatges realitzats després de la mort de l'erudit per Joan Garcerà, Ximo Sanchis, Frére Robert, Aranguren, Gil Albert, Vicent Ventura, Andreu Alfaro, Jeremy Fox, Rafael Valls i Ana M. Reig, entre altres. L'obra es completa amb una detallada bibliografia.

"TOLERANT I DIALOGANT"

Professor i sacerdot "tolerant i dialogant", Alfons Roig (1903-1987) va ser un personatge "absolutament singular dins del panorama cultural del País Valencià del segle XX", destaquen des del Magnànim.

Professor al Seminari Metropolità de Montcada i l'Escola de Belles Arts de Sant Carles, va ser sobretot un mestre en el sentit socràtic de la paraula: dialogant, irònic, obert al seu temps i conseqüent fins a l'obstinació.

El seu tarannà i la seua intel·ligència crítica li van valdre l'amistat de grans intel·lectuals com ara la filòsofa María Zambrano, el poeta Emilio Prados, l'assagista Joan Fuster o els artistes Eusebio Sempere, Manolo Millares, Serge Poliakoff, Alfred Manessier, Andreu Alfaro o Artur Heras.

Al llarg de la seua vida va reunir una copiosa biblioteca i una important col·lecció d'art, en la qual no faltaven dibuixos originals de Julio González i Kandinsky o una ceràmica de Picasso. Les dos van ser cedides a la seua mort a la Diputació de València.