L'exconsellera Martínez i la resta de condemnats, a presó el 24 de maig

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha dictat diverses providències en les quals cita l'exconsellera de Turisme en el Govern de Francisco Camps Milagrosa Martínez i a la resta de condemnats que es troben en llibertat pel cas Fitur perquè compareguen en la sala el pròxim 23 de maig amb la finalitat de comunicar-los la seua obligació d'ingressar en la presó l'endemà.

En el cas de no comparéixer a la pràctica d'aquesta diligència, se'ls adverteix que la sala acordarà la seua detenció i posterior ingrés a la presó per les Forces de Seguretat de l'Estat. Les citacions s'han fixat entre les 9.00 i les 12.10 hores del 23 de maig, a les 10.00 la de l'exconsellera. Martínez, que també va ser presidenta de Les Corts, serà el segon càrrec d'aquest rang del Govern de Camps que entra a la presó després de Rafael Blasco, en la presó per la primera de les peces del cas Cooperació.

Així consta en diverses resolucions de la sala civil i Penal, facilitades pel TSJCV, que ha iniciat els tràmits per a l'execució de la sentència de Fitur, recentment confirmada pel Tribunal Suprem.

A la resta de condemnats i considerats líders de la xarxa Gürtel que es troben a la presó per altres fets relacionats amb la trama -Francisco Correa; Álvaro Pérez 'El Bigotes' i Pablo Crespo- la sala acorda lliurar exhort als centres penitenciaris per a requerir-los el compliment de les penes imposades.

En primer lloc, la sala ha dictat una interlocutòria en la qual declara la fermesa de les actuacions i, després de quedar anotada en els registres judicials, forma peça separada de cadascun dels penats per a notificar-los la comunicació d'entrada a la presó i una altra peça més per a l'execució de la condemna d'indemnització de 271.636 euros a favor de la Generalitat, imposada solidària a la majoria d'ells.

Així mateix, comunica a la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de l'Estat i a la Junta Superior de Contractació Administrativa de la Generalitat que els condemnats estan afectats per la prohibició legal de contractar amb el sector públic, segons va acordar la sentència.

Posteriorment, ha dictat una providència per a cadascun dels condemnats. En el cas de Correa, se li requereix a més que en cinc dies pague la multa de 13.500 euros imposada i els 3,9 milions de l'altra, amb responsabilitat personal subsidiària de sis mesos de presó; en el de Pérez, en el mateix termini se li requereix a pagar les seues multes que ascendeixen a 18.000 i 2.400 euros, a més dels 3,9 milions, igual que a Crespo.

El passat 8 de maig es va conéixer la decisió de la Sala penal del Tribunal Suprem de confirmar íntegrament la sentència del TSJCV que va condemnar a penes que oscil·len entre els tres i els 13 anys de presó per als onze acusats de falsejar contractes entre la Conselleria de Turisme dirigida per Milagrosa Martínez i la trama corrupta Gürtel per a la fira de turisme Fitur entre 2005 i 2009. En desestimar els recursos dels acusats, l'alt tribunal va emetre la primera sentència ferma del 'cas Gürtel', deu anys després que començara a investigar-se aquesta xarxa.

Les principals condemnes són els 13 anys de presó per a Francisco Correa; 13 anys i tres mesos per al 'número dos' de la Gürtel, Pablo Crespo; de 12 anys i tres mesos per a 'El Bigotes' i nou anys per a Milagrosa Martínez. Entre altres multes, Correa, Crespo i Pérez hauran d'abonar 3,9 milions d'euros cadascun pel delicte de tràfic d'influències.

A més, la sala confirma la condemna per a altres tres funcionaris de l'aleshores Agència Valenciana de Turisme i un alt càrrec de la conselleria: Isaac Vidal (set anys de presó); Rafael Betoret -excap de Gabinet de la consellera i que es va conformar al pagament d'una multa de 9.600 euros en el conegut com a 'cas del trages'- (sis anys de presó); Jorge Guarro, excap de Promoció de l'entitat (quatre anys) i Ana Grau, excoordinadora de Fires (tres anys).

Els altres tres condemnats guarden relació amb les empreses del grup Correa: Isabel Jordán, exadministradora d'algunes de les societats (sis anys); Cándido Herrero, exempleat d'Orange Market (quatre anys i quatre mesos) i Mónica Magariños, exempleada de la societat de 'El Bigotes' (tres anys).

Cándido Herrero està citat en la sala a les 9.00 hores, Betoret, a les 9.20; Jorge Guarro, a les 9.40; Milagrosa Martínez, a les 10.00; Ana Grau a les 10.20; Isaac Vidal, a les 11.30; Isabel Jordán, a les 11.50 i Magariños a les 12.10.

En eixa mateixa compareixença se'ls comunicarà el requeriment per al pagament conjunt i solidari de la indemnització a favor de la Generalitat en el termini de deu dies, mentre que als quals es troben a la presó se'ls transmetrà per exhort.

El TS confirma que Correa, Álvaro Pérez i Pablo Crespo van cometre delictes de malversació de cabals públics, suborn actiu, tràfic d'influències i associació il·lícita, més falsedat documental en el cas d'aquest últim. Segons la sentència, l'exconsellera va cometre malversació de cabals, suborn passiu i prevaricació administrativa.

Sobre l'associació il·lícita, considera el Suprem que són responsables Correa, Crespo, Pérez, Jordán, Magariños i Herrero, ja que entén que en el relat fàctic es descriuen els elements del tipus penal, és a dir, un "entramat de societats, estructurat i jerarquitzat, per a participar en licitacions públiques amb vulneració de la legislació administrativa i els principis de transparència que han de guiar l'acció administrativa".

La sentència exposa que les relacions del grup d'empreses amb l'administració eren tan fluïdes, abans i durant l'adjudicació dels contractes, que es va produir un "desembarcament" i de fet una 'substitució' de l'administració per les empreses de Gürtel, doncs eren elles les que confeccionaven i redactaven els contractes, sempre admesos per l'administració, realitzaven els plànols, i fins i tot dissenyaven els criteris de valoració de les propostes.

Eixa situació va ser possible per les relacions personals d'amistat sorgides entre Correa, Pérez i Crespo, amb Milagrosa Martínez i funcionaris del departament, "pel coneixement personal derivat de la participació del grup en anteriors campanyes amb el partit polític que sustentava el govern de la Comunitat autònoma, i sostinguda, posteriorment, amb els regals que es realitzaven per les festes de Nadal".