València commemora que fa 80 anys va ser "capital de la dignitat" en defensa de la cultura

L'Ajuntament de València ha commemorat aquest dimarts que al juliol de 1937 va ser la "capital de la dignitat", quan va acollir l'acte inaugural del II Congrés Internacional d'Escriptors per a la Defensa de la Cultura, que va reunir a més d'un centenar d'escriptors de 28 països.

La celebració ha tingut el mateix escenari, l'hemicicle municipal, en un acte presidit pel president de la Generalitat, Ximo Puig, i l'alcalde de València, Joan Ribó, i amb la "presidència simbòlica" de Carmen Negrín, la néta del president del Govern republicà que va inaugurar el congrés de 1937, Juan Negrín.

El conclave, que es va iniciar en plena guerra civil i un dia després que València fóra bombardejada per l'aviació revoltada, va reunir a autors com Rafael Alberti, Miguel Hernández, Antonio Machado, Luis Buñuel, André Malraux, Pablo Neruda, Octavio Paz, Tristan Tzara i Ernest Hemingway, i d'ell es conserva el testimoni d'un informatiu soviètic, que s'ha exhibit durant l'acte.

El cap del Consell ha destacat que ha sigut un dia d’"immens valor simbòlic" per als demòcrates, per als quals abracen els principis republicans i per als quals rebutgen la barbàrie, i ha destacat la "transcendència històrica" d'un conclave en el qual va compartir una preocupació comuna per la cultura universal amenaçada.

Puig ha defensat que la commemoració d'aquest congrés, del que se celebra el primer acte, no té un caràcter nostàlgic, ni solament històric, doncs l'odi i la intolerància segueixen sent "el principal enemic" de la Humanitat, i abans, com ara, la millor arma contra la desraó és la cultura.

El president, qui ha recordat que en 1987, cinquanta anys després d'aquest congrés, es va celebrar a València el Congrés d'Intel·lectuals i Artistes, al que van assistir alguns dels protagonistes de 1937, ha reivindicat la vigència de la tolerància, que naix de la cultura i els valors associats a ella.

L'alcalde de València, Joan Ribó, ha indicat que el congrés de 1937 va ser "un gran acte de fraternitat", que va congregar a un centenar d'intel·lectuals de tot el món en un país en guerra i on es van defensar valors com la resistència davant la barbàrie.

Ribó ha indicat que és un "orgull" que l'hemicicle albergara a bona part de la millor intel·lectualitat mundial i que la pluralitat i la divergència ocupara el lloc de la resistència, i ha considerat que el repte és recuperar la "memòria silenciada" i reflexionar sobre el paper dels intel·lectuals davant les noves amenaces.

Carmen Negrín ha qualificat de "mític" el congrés de 1937, que no es va cancel·lar ni pels bombardejos; ha desvetlat que l'únic document sonor que queda del seu avi és la seua intervenció en la inauguració del conclave, que va fer en francés; i ha reivindicat que la intel·lectualitat "és essencial per a viure".

A l'acte han assistit familiars d'escriptors que van estar en el congrés, com Nicolás Guillén, José Bergamín i Ricard Blasco; membres de la fundació Antonio Machado; representants consulars de Cuba i de França, i la néta de Max Aub, encara que aquest no va participar per estar a París preparant el pavelló espanyol en l'Exposició Universal que acolliria el Guernica de Picasso.

També s'ha llegit un extracte d'una conferència de l'historiador i hispanista Paul Preston, qui no ha pogut assistir a l'acte per malaltia, que porta per títol Escriptors compromesos i turistes literaris.