Valencia Notícies

Comunitat Valenciana, entre les CA que no assoliran el nivell de referència de deute els pròxims 30 anys, segons l'AIReF

Monedes, moneda, bitllet. Bitllets, euro , euros, capital, efectiu, metàl·lic
EUROPA PRESS

Les comunitats que no aconseguirien arribar al nivell de referència del deute ni en els pròxims 30 anys són Catalunya, Múrcia, Comunitat Valenciana i Castella-la Manxa, enfront de Canàries, Madrid i País Basc, que aconseguiran en 2020 un nivell proper al valor de referència (el 13% del PIB).

Així ho ha indicat l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), que ha assegurat que tots les administracions públiques contribuiran a reduir la ràtio de deute sobre el PIB en els pròxims quatre anys (2017-2020), però quasi el 50% de la reducció es deurà a l'evolució de les comunitats autònomes.

En concret, l'AIReF estima que el deute públic, que es va situar en el 100,4% del PIB en el primer trimestre, caurà set punts percentuals fins el 2020, una reducció que, segons la institució, és "insuficient" per a aconseguir el valor de referència del 60% del PIB establit en la Llei d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera.

Per açò, en l'Observatori de Deute Públic del primer trimestre de 2017 l'AIReF preveu que hi ha un 70% de probabilitat d'acabar amb un deute superior a este llindar del 60% en 2020 i estima que este percentatge no s'aconseguirà fins a l'any 2037, la mateixa previsió que fa tres mesos.

Per comunitats, les millor situades són Canàries, Madrid i País Basc, que aconseguiran en 2020 un nivell proper al valor de referència (el 13% del PIB). Per contra, les comunitats que no aconseguirien arribar al nivell de referència ni en els pròxims 30 anys són Catalunya, Múrcia, Comunitat Valenciana i Castella-la Manxa. Només les corporacions locals han sigut capaç d'aconseguir el valor de referència ja en 2016, quan van registrar un deute públic del 2,9% del PIB.

Pel que fa als dies de treball per persona necessaris per a pagar el deute regional, es preveu que en 2017, en mitjana, els habitants d'una comunitat autònoma necessitarien destinar 86 dies de treball per a pagar la totalitat del deute. En canvi, a País Basc o Madrid eixa xifra ronda els 50 dies, mentre que a Catalunya, Castella-la Manxa i Comunitat Valenciana arriba a triplicar-se.

Per al pagament del deute públic del conjunt nacional, els treballadors d'Extremadura, Andalusia, Castella-la Manxa i Múrcia necessiten destinar aproximadament un any de treball a pagar la seua part del conjunt del deute públic total, mentre en què Madrid (198 dies), País Basc (205 dies) i Navarra (218) es necessita treballar entorn de 200 dies.

Finalment, en referència a les corporacions locals, la majoria dels grans ajuntaments planegen seguir amortitzant deute en 2017, amb part dels saldos primaris generats, com venen fent des de 2012. Així, el nombre d'ajuntaments amb una població major de 250.000 habitants, amb un ràtio de deute sobre ingressos corrents consolidats superior a 110%, ha disminuït en els últims quatre anys de quatre a solament un, Zaragoza.

No obstant açò, alguns ajuntaments com Las Palmas de Gran Canària, i en menor mesura, Barcelona, Valladolid i Saragossa, preveuen un augment del seu deute respecte als ingressos corrents consolidats en 2017.