L'Audiència condemna a 13 anys de presó un home que va matar la seua parella a València
- La secció primera de l'Audiència de València ha condemnat a 13 anys de presó un home que en octubre de 2014 va matar la seua parella en l'habitatge que compartien a la ciutat després de colpejar-la i estrangular-la amb un cinturó de tela. Així ho ha acordat la sala en aplicació del veredicte d'un jurat popular que ha considerat l'acusat culpable de la mort de la dona, que tenia en aquell moment un fill de set anys.
A més, el tribunal li imposa la prohibició de residir a València durant 200 anys i d'aproximar-se llevat 500 metres de distància de la família de la víctima durant el mateix temps o de comunicar-se amb ella. Com a indemnització, haurà de pagar 180.000 euros al fill i la mare. El jurat ha considerat provada la concurrència de l'agreujant de parentesc i l'atenuant de greu addicció a l'alcohol.
El jurat ha considerat provat que l'acusat va conèixer la víctima en 2012 en un centre de deshabituació per alcoholisme a Castelló i va mantindre amb ella una relació sentimental anàloga a la matrimonial. El setembre de 2014, l'home es va mudar al domicili de la dona.
Un mes després, el 24 d'octubre, l'acusat va iniciar una discussió amb la seua parella, sense que conste el motiu, en què la va copejar a la cara, braços i cames. Amb posterioritat, l'acusat, que patix alcoholisme crònic de molt de temps i és consumidor de drogues, amb el propòsit de matar-la, va agafar un cinturó de tela amb el qual la va estrangular.
L'Audiència considera que a tenor del conjunt de la prova practicada en el juí i valorada pels jurats, queden plenament raonables les conclusions que va adoptar el tribunal popular, ja que existixen elements probatoris "suficients" que permeten sostindre l'autoria de l'acusat "sense ombra de dubtes".
En esta línia, apunta que és doctrina reiterada del Suprem la que la confessió de l'imputat es va obtindre amb les degudes garanties legals i constituïx prova idònia i suficient per a estimar vençuda la presumpció d'innocència. En este cas, l'acusat ha reconegut la seua participació en allò fets durant el juí tot i que no va poder precisar amb detall, per no recordar-ho, les accions que ha fet i que van desembocar en la mort de la seua parella.