Premi Rei Jaume I d'Economia: "El dèficit és bo en una recessió, no cal escandalitzar-se per tindre'n"

L'economista Albert Marcet, Premi Rei Jaume I 2016 en Economia, ha assegurat este dimecres que el dèficit "és bo en una recessió" i "quan les coses van malament convé mantindre'l o fins i tot apujar la despesa pública i mantindre o abaixar impostos", sempre que això supose "un deute estable, que no explote". "No cal escandalitzar-se per tindre dèficit", ha incidit.

Així s'ha pronunciat el guardonat durant la seua intervenció en un col·loqui en el qual el conjunt dels premiats, que rebran este dijous els guardons en un acte en la Llotja de València al qual assistiran els reis Felip VI i Letícia, han explicat els seus projectes.

Després d'exposar les seues investigacions al voltant de la volatilitat dels actius financers i al voltant de la política fiscal i deute del govern, ha assenyalat que el "drama" des que començara la crisi és que s'han pujat impostos i baixat la despesa "precisament quan no s'havia de fer".

Marcet -doctor en Economia i director de l'Institut d'Anàlisi Econòmic del CSIC- ha assenyalat que el problema amb l'austeritat és que "ací no s'ha fet cap esforç" per a veure d'on s'havia de retallar perquè en la despesa pública "la ineficiència és brutal" i s'ha posat l'èmfasi en la corrupció i els cotxes oficials quan la ineficiència persistix en l'Administració central, que és "la que menys ha retallat".

Ha assenyalat que les que més han retallat han sigut les comunitats autònomes però l'Administració central seguix "amb un dèficit enorme", la retallada del qual queda pendent.

Ha posat com a exemple la investigació, tenint en compte que al CSIC existix gent que als seus 50 anys "no han fet mai una investigació". En este camp, ha afegit, "hi ha molt que retallar i no es perdria ciència ni coneixement".

"És trist que després de tanta austeritat no veig cap millora en este sentit. És difícil fer investigació a Espanya, en part perquè els diners no es gasta en gent jove superpreparada", ha criticat.

EL PREMI, "UN ESTÍMUL"

Per la seua banda, el premi Noves Tecnologies, Hermenegildo García, ha explicat el desenvolupament del fotocatalitzador com a mitjà per a generar energia aprofitant la llum solar i ha assenyalat que este reconeixement servix "perquè se sàpiga una cosa més" de la ciència", del futur, i els emprenedors puguen conèixer investigacions, l'aplicació dels quals podria interessar-los.

"És un estímul", ha assegurat este doctor en Ciències Químiques i investigador de l'Institut de Tecnologia Química, mixt CSIC i la Universitat Politècnica de València, després de reconèixer que cada any els alumnes arriben a les classes universitàries sabent menys i a la societat no li interessa, per exemple, llegir sobre ciència a la premsa.

AJUDAR A 'STARTUPS'

El Premi Rei Jaume I a l'Emprenedor, Alberto Gutiérrez -conseller delegat i cofundador d'Aquaservice- ha repassat el creixement de l'empresa des de la seua fundació en 1997, ha ressaltat que es tracta d'"un gran treball en equip" i ha avançat que destinarà la dotació econòmica del guardó a ajudar a 'startups' perquè "des d'Espanya puga eixir un Google, un Facebook" que puga generar riquesa, feina i benestar.

Per la seua banda, el guardonat en la categoria de Protecció del Medi Ambient, Miguel Bastos Araújo, ha assegurat que l'"obsessió" de la seua vida és predir el futur de la biodiversitat, s'ha referit al canvi climàtic o al canvi d'ús del terra en el planeta com l'element de major impacte en la biodiversitat. Tot i que ha manifestat que és optimista, ha indicat que de les projeccions es deriva "un missatge bastant negre".

CIÈNCIA I SALUT

El guardonat amb el premi d'Investigació Bàsica, Francisco Martínez Mojica -doctor en Biologia i professor titular del Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la Universitat d'Alacant-, ha explicat el resultat de la seua investigació dels sistemes CRISPR, que va sorgir després de preguntar-se com els microorganismes que habiten en les salines de Santa Pola (Alacant) poden suportar estes condicions extremes.

Així, van descobrir seqüències en el seu genoma, la manipulació dels quals permet, per exemple, "vacunar bacteris front a virus", desenvolupar antimicrobians selectius que puguen matar exclusivament bacteris patògenes o editar genomes de qualsevol ésser viu. De fet, s'ha pogut restaurar part de la visió en ratolins cecs i modificar limfòcits en un pacient amb càncer per a ser reimplantats per a dirigir-los contra les cèl·lules tumorals.

Finalment, el premi a la Investigació Mèdica, Elías Campo Güerri -catedràtic d'Anatomia Patologia de la Universitat de Barcelona i director d'Investigació i Innovació i Cap de la Unitat de Hematopatologia del Clínic de Barcelona-, ha detallat el seu estudi sobre la caracterització clínica i molecular de les neoplàsies limfoides i ha destacat l'estudi genòmic com a "porta oberta" que obri "possibilitats insospitades" amb vista a poder traslladar les investigacions a la medicina.