Pugen els serveis públics oferts per les empreses i les entitats privades

L’ombra del debat sobre copagament per rebre serveis públics va planar durant la darrera campanya electoral. En un moment en què es discuteix la conveniència d’aprimar l’Administració pública, ahir, l’anuari Partners 2011, presentat pels professors d’Esade Ángel Saz i Anna Tarrach, va revelar que, ja actualment, gairebé la meitat del pressupost de la Generalitat (el 47,6%) es destina a la col·laboració público-privada.

Aquest fet es dóna, sobretot, en l’educació, la sanitat i l’acció social. Segons aquest informe, en els propers anys encara augmentarà aquest sistema, perquè dóna més flexibilitat a l’Administració, i s’introduirà el copagament en alguns serveis públics.

El pressupost de la Generalitat per al 2009 va ascendir als 36.985 milions d’euros, que representen el 16,6% del PIB català. Restant-hi la part corresponent a sous del personal, pagaments per interessos del deute i despeses financeres, així com les transferències a altres administracions públiques, la Generalitat va dedicar 17.612 milions d’euros al sector privat.

Aquest capítol inclou la compra de béns i subministraments, inversions reals que no inclouen les concessions ni formes de pagament via usuaris, i transferències corrents, com els concerts educatius. Per a Tarrach, el fet que de cada 100 euros gairebé 50 tornin al sector privat és una xifra «significativa» que acosta Catalunya al sistema aplicat per països com el Regne Unit i l’allunya d’altres comunitats autònomes.

Segons Saz, aquest percentatge tendirà a augmentar perquè es reduirà la producció directa de l’Administració per augmentar la flexibilitat i la capacitat d’adaptar-se, ja que els sistemes de col·laboració público-privada permeten a l’administració créixer o decréixer de manera més ràpida que amb plantilla pròpia.

Autopistes quasi rescatades

El model de col·laboració público-privada "no és infinit, ni ho arregla tot", diu Saz. Tot i que és una "eina potent", també "té riscos i ha de fer-se bé". Un exemple d’això són les autopistes radials de Madrid, que gairebé han hagut de ser "rescatades" pel sector públic.

Pel que fa al "copagament" en alguns serveis (com abonar un euro per la visita al metge), serà una línia de futur, però s’ha d’introduir de manera "gradual" i distributiva.

Els autors de l’estudi aposten perquè la plantilla pròpia de l’administració sigui "més cervell que múscul", perquè es dediqui a pensar i dissenyar estratègies. Alguns serveis precisen estar oberts sempre, fet que els fa "bastant inviables" per gestionar amb funcionaris. L’informe assenyala riscos en la col·laboració público-privada, com que suposa un «gran vehicle» per a la corrupció (cal rendir comptes millor) i compromet els recursos futurs, reduint la capacitat de maniobra de governs vinents, i pot distorsionar el mercat.