Barcelona

Pompes i pompons

Toni Ayala
NOTICIA 08.11.2005 - 02:00h
Diumenge, 29 d’abril del 1888. Barcelona sempre ha estat una ciutat oberta a l’oci dels vius i amb força negocis per atendre els morts.
Durant els primers deu dies del mes havien mort a Barcelona set persones més de les que havien nascut. Aquesta situació es vivia amb preocupació entre la població, com si cadascun dels barcelonins pensés que el proper a estirar la pota seria ell. Només les empreses de pompes fúnebres semblaven respirar alleugerides amb tanta mortaldat. Una d’elles, La Neotàfia, ubicada al número 14 de la plaça Catalunya, tenia tanta feina que prometia als seus clients «trasllats i enterraments a tot arreu». A més, fent gala d’un estrany sentit de l’humor, no només afirmava que era de les «més econòmiques», sinó que oferia «un servei permanent». Tret dels enterramorts, pocs eren els que podien creure que tenien el treball assegurat, malgrat que sempre hi havia alguna que altra oferta de feina. A la Casa Provincial de Caritat buscaven un cap de taller de sastreria. Pagaven 120 pessetes al mes. A Ripollet, havia quedat vacant la secretaria de l’Ajuntament. El sou era de 999 pessetes anuals.

Barcelona es preparava per acollir l’Exposició Universal. Hi havia expectació per veure un tapís gegant de l’Espanya industrial, que mesurava cinc metres de llarg per tres d’ample i que era una al·legoria de l’agricultura. Els operaris treballaven al sortidor de la plaça Catalunya, mentre que també estava en obres l’Arc Cascada del Passeig de Gràcia. Al Consistori s’havia de celebrar una reunió extraordinària, però es va haver de suspendre perquè no s’hi van presentar prou regidors. Tothom es preguntava on eren.

Potser havien anat a rebre a la cèlebre actriu Sarah Bernhardt, que aquell matí va arribar a l’Estació del Nord amb la seva companyia dramàtica. L’estrella francesa estava considerada la primera actriu empresària del món de l’espectacle. Deien que acostumava a viatjar amb diversos gossos, gats, ocells, tortugues i, fins i tot, micos, lleopards, caimans i lleons.

A l’andana, l’esperava un representant del Teatre Principal, Ramón Álvarez Tubau. La famosa Bernhardt ocupava el seu propi sleepingcar i, quan va arribar a l’estació, es va sorprendre que hi hagués tants militars. En realitat, tots aquells oficials no eren allà per ella, sinó per rebre el tinent general Weyler, a qui també s’esperava a Barcelona. Tot i que ell no va arribar a aparèixer. La presència de Bernhardt, molt admirada per l’escriptor Mark Twain, va trasbalsar la ciutat en un dia marcat per les pompes fúnebres i els pompons teatrals.

Códigos Descuento