Economía

Una FP diferent i efectiva

la restauració és un dels sectors on hi ha més sortides professionals per aquests joves.
Artur Zanón
Entre un 70% i un 80% dels joves que segueixen els programes de garantia social aconsegueixen integrar-se en el mercat laboral al poc temps. Aquest curs 2005-06  el número màxim de places que hi haes de 6.570, totes elles per a majors de 16 anys que no hagin completat l’educació secundària obligatòria. Els programes de transició al treball tenen una durada que oscil·la entre les 600 i les 1.200 hores distribuïdes en nou mesos.

Tres fases

El curs escolar s’estructura en tres fases:

1a fase. S’imparteixen coneixements generals que faciliten la formació continuada (per exemple, noves tecnologies).

2a fase. Suposa almenys la meitat de les hores lectives del curs. Es forma a l’alumne per una feina amb sortida amb la col·laboració d’empreses de la zona. Inclou pràctiques. L’oferta és ben diversa: atenció al públic, agricultura, comerç, construcció, fusta, tèxtil, perruqueria, metall, manteniment o imatge i so.

3a fase. Tutors ensenyen als alumnes les eines per trobar feina per ells mateixos.

Treballar o estudiar més

El títol que obtenen al final del curs (ensenyament bàsic) els permet de trobar feina en la majoria dels casos. «Però també tenen una continuïtat formativa: poden presentar-se a la prova d’accés als cicles d’FP de grau mitjà o per a formació no reglada», explica el director general d’FP i Educació Permanent, Josep Francí.

Per a aquest col·lectiu, quina és la diferència entre complir o no un curs de garanties socials? «Si als 4 o 5 anys han de tornar a buscar feina, que tinguin més possibilitats», afirma Francí. En l’oferta formativa es torna a repetir la divisió per sexes segons el tipus de curs. En general, hi ha un equilibri entre nois i noies. El perfil va evolucionant i els immigrants són una font important d’alumnes. Segons Francí, «creix el nombre de nouvinguts i ja suposen el 20% del conjunt».