Barcelona

1760: «Aragonesos, catalans, valencians i mallorquins» a Itàlia

Francesc Roca
NOTICIA 28.09.2005 - 02:29h
El 1957 fou el moment de l’encontre entre tres trajectòries personals, d’entrada ben allunyades, però que van connectar de forma positiva alguns sectors –minoritaris– de la societat catalana amb la cultura plàstica i visual de la immensa conca de l’Oceà Pacífic.
Molt abans que les multinacionals japoneses, coreanes o catalanes establissin lligams, molt abans de l’inici de les actuals immigracions des del Pacífic (des d’Equador-Colòmbia-Perú, i des de Xina-Taiwan-Filipines), que formen part de la quarta onada immigratòria del segle XX. Les tres trajectòries que convergeixen són:

1. La d’Eudald Serra, l’escultor (pintor, ceramista) de l’ADLAN (Amics De L’Art Nou) que s’havia posat a viure a Kobe, al Japó, entre 1935 i 1948; 2. La d’August Panyella, director del Museu Etnològic de l’Ajuntament de Barcelona; i 3. La d’Albert Folch Rusiñol, gran fabricant de pintures de colors molt vius, a Indústries Titan, futur creador de la Fundació Folch de Barcelona. A partir del 1957, una empresa privada finançaria les expedicions per recollir i comprar peces d’exposició per a un museu públic. I, al davant hi posaria no un gestor-administrador, sinó un artista d’avantguarda.

Un cop més, l’art i l’artista, i els museus, s’avançaven a la societat. Aquell primer viatge fou al Japó i el Vietnam (i, també, a Índia-Nepal). El 1959, de nou al Japó, i a Tailàndia. Al 1961, Japó, i a l’Índic: Etiòpia i Índia. El 1962, Singapur, Java i Bali, les illes Fiji,  Samoa, Tahití i Hawaii. El 1963, expedició al Pacífic americà: al Perú. El 1964, de nou Japó i Corea, i Nova Guinea-Austràlia. I, així, quasi cada any, fins als 1980. Just quan comencen les grans relacions Catalunya-Pacífic.

Códigos Descuento