Barcelona

1772: Manuel d’Amat

No el nom del rei d’Espanya, doncs, com feien els anglesos amb el seu rei, sinó el nom del (vi)rei del Perú, que era qui havia ideat l’expedició ( i els virreis d’Amèrica eren quasi caps d’estat, seguint, des del XVI, les constitucions de la Corona de Catalunya-Aragó). Manuel d’Amat havia estudiat a la universitat de València i, com molts membres de la noblesa catalana, al Col·legi de Cordelles de la Companyia de Jesús. Seguint algunes de les passes dels seus antecessors, esdevingué membre de l’Orde militar de Sant Joan, i va intervenir, inicialment, com a tinent en diversos fets d’armes a la Mediterrània: a Itàlia i al nord d’Àfrica.Va viure, uns anys, a l’illa de Malta i a Mallorca. El 1755 fou nomenat governador de la part del Sud del virregnat del Perú: del futur Xile, i el 1761 esdevingué virrei del Perú. El 1746, un terratrèmol havia mig destruït la ciutat de Lima, la capital del Virregnat, i Amat, com a enginyer il·lustrat que era, va dirigir les obres de reconstrucció i modernització de la ciutat. Incloses la retolació dels carrers, la numeració de les cases i la creació d’un cos de policia urbana.

Però Amat va tenir, també, interès pel coneixement (d’entrada: cartogràfic) de l’interior del país andí i pels secrets de les illes dels Mars del Sud que tenia al davant. Això no va excloure la passió per la música, el teatre i la bellesa femenina. Prou coneguda per les narracions, les operetes i el film que inspiraria més tard.