2000: Paradisos fiscals
NOTICIA
13.02.2007 - 00:10h
La segona globalització ha significat un reviscolament dels paradisos fiscals, car les noves tecnologies de la informació i la comunicació permeten esquivar els controls administratius de les autoritats monetàries.
D’altra banda, un cert rebrot de les opcions polítiques conservadores s’ha traduït en una major permissibilitat per als microestats que no tenen necessitat de posar en marxa i mantenir la producció de l’Estat del Benestar.Així: 1) els estats que són, o han esdevingut, paradisos fiscals s’han constituït en actors transnacionals del món globalitzat, al costat de: 2) les multinacionals, 3) les ONG internacionals, 4) els satèl·lits de telecomunicacions, 5) la xarxa mundial d’Internet, 7) l’Organització Mundial del Comerç i altres superestats lleugers, 8) l’ONU, i les seves agències especialitzades, 9) les àrees regionalitzades (com, per exemple, la zona euro o l’espai Schengen).
Per bé que la localització geogràfica dels paradisos fiscals no sigui determinant, pot tenir un cert interès la llista (establerta per un a facultat francesa de Ciències Polítiques) dels que se situen dins, o a prop, de l’espai occitano-català. Dins d’aquest espai hi ha dos microestats, considerats pels acadèmics com a paradisos fiscals: Mònaco i Andorra (on francès i català són les llengües cooficials).
Al costat, o ben aprop n’hi ha d’altres: Suïssa, l’Estat del Vaticà, Malta (que és un nou membre de la Unió Europea), Ceuta (que pertany a un estat de la Unió Europea) i Gibraltar (una excolònia britànica que té un estatut especial).