Augmenten els trams perillosos de les carreteres de la província de Barcelona

La seguretat de les carreteres de la província de Barcelona ha empitjorat en l'últim trienni, segons l'últim estudi EuroRAP del trienni 2010-2012, que revela que els trams amb un risc elevat o molt elevat de patir un accident han augmentat un 3,4%. A més, torna a tenir un tram negre a la comarcal BV-2041, que uneix Gavà i Begues: en 6,3 quilòmetres hi ha set punts amb un risc elevat.

L'EuroRAP —en què també participen la Diputació de Barcelona, el Servei Català de Trànsit (SCT) i el Departament de Territori i Sostenibilitat— analitza 6.361 quilòmetres de la xarxa viària catalana, el 53% del total, que acumula el 90% de la mobilitat i el 76% dels morts i ferits greus en carretera. L'estudi mostra el risc de patir un accident greu o mortal en funció de l'accidentalitat del tram analitzat i la intensitat mitjana diari.

L'estudi revela que a Girona també han augmentat els quilòmetres amb un risc elevat, per bé que només un 0,9%, i a Lleida i Tarragona s'ha reduït un 3,8 i un 5,5%, respectivament. Això fa que en conjunt, el risc de patir un accident greu o mortal a la xarxa viària catalana s'ha reduït un 1,2% en l'últim trienni gràcies a què la sinistralitat s'ha disminuït un 3,95% i la mobilitat, un 2,77%, segons ha explicat aquest dimecres el responsable tècnic de la Fundació Racc, Lluís Puerto.

El 15,2% dels quilòmetres de la xarxa viària de Barcelona tenen trams de risc elevat o molt alt elevat i representen el 14,5% de les de Girona i el 13,4% a Lleida. En canvi, només el 4,7% de les vies que passen per la província de Tarragona són perilloses. Més enllà de la BV-2041, les vies amb un risc elevat a Barcelona són la BP-1417, de Barcelona a Sant Cugat; la B-502, de Vilassar de Mar a Argentona; la BV-5001, de Vilanova del Vallès a la Roca del Vallès; la C-16, de Berga a Bagà; i la BV-5108, de Cardedeu a Cànoves.

La N-145, de la Seu d'Urgell a la frontera (Lleida), i la N-260/N-152, d'Alp a la frontera (Girona), també presenten un risc d'accident elevat, mentre que el risc és mitjà a la C-14, de Coll de Nargó a Adrall (Lleida), i la C-12, de Tortosa a Xerta (Tarragona).

També ha empitjorat la sinistralitat de les motocicletes i els ciclomotors, implicades en 270 accidents mortals o greus, un 35% dels 700 que es van produir durant els tres anys analitzats. Per a Puerto, es tracta d'una "sobrerrepresentació" molt notable ja que els vehicles de dos rodes representen entre el 2 i el 4% del total del parc mòbil en vies interurbanes. A més, en el darrer trienni es van veure involucrades en un 1,6% més accidents que durant el període 2009-2011.

D'altra banda, el director del SCT, Joan Josep Isern, ha assegurat que s'acosten uns anys que no seran fàcils per a la sinistralitat. En aquest sentit, ha explicat que les dades macroeconòmiques apunten cap a la sortida de la crisi i això farà augmentar la mobilitat però "no a la renovació del parc mòbil" perquè presumiblement encara hauran de transcórrer més anys perquè les famílies s'animin a renovar els vehicles.

La suma d'aquests dos factors: vehicles cada cop més envellits —el 60% dels vehicle sté més de deu anys, mentre que fa una dècada només representaven el 37%— amb un augment de la mobilitat —cal recordar que les vies catalanes presenten una densitat de trànsit que triplica les mitjanes europees— fa témer a Isern que la sinistralitat pugui repuntar, després d'anys baixant. "Les tendències no seran molt positives en relació a la sinistralitat", ha augurat.