877. El fil del comerç urbà
NOTICIA
09.10.2006 - 00:55h
Una de les característiques dels comtats de la Marca Hispànica pirinenca fou el fet de constituir una economia de frontera entre el mon cristià de la Gàl.lia i el món musulmà de l’Al-Andalus.
En aquesta economia de frontera, hi havia: I) els nuclis vilatans protegits per un castell nobiliari, II) nuclis a l’entorn d’un bisbat o d’un monestir, i III) la continuïtat de les ciutats romanes: Girona, Empúries-Castelló, Barcelona i Tarragona. A tots aquests nuclis urbans, des que al camp es produïren excedents no destinats a l’autoconsum, hi hagué petits mercats setmanals.N’hi ha testimonis des del segle XI. Ara, l’important fou que es mantingué el fil del gran comerç de béns de luxe o de preu alt (espècies, teles, esmalts, joies, esclaus). Per la via terrestre, o per la via marítima de la navegació de cabotatge. Qui assegurà aquesta continuïtat foren (amb documents des de 877) els comerciants i navegants jueus. «A mesura que Narbona, Elna, Girona, Empúries i Barcelona eren preses pels francs -llegim-, els seus nuclis jueus passaren del domini àrab al cristià, sense gaire trasbals».
Així, aquests petits sectors de població hebrea van esdevenir l’enllaç per a la intercomunicació entre la civilització islàmica -agrària i comercial- i el món cristià -basat, inicialment, en les armes i els botins de guerra-. Aviat, però, els cristians esdevingueren pagesos com els musulmans, i comerciants com els hebreus. El fil del comerç, la continuïtat dels intercanvis, i, doncs, de la civilització, no s’havia trencat.