Versión impresa

El crim de gràcia

Dijous, 7 de novembre del 1889. En aquella època, emigraven més ciutadans dels que arribaven. I la violència de gènere ja aflorava.
Era un bon moment per emigrar i buscar fortuna al continent americà. A l’octubre, havien arribat al port de Buenos Aires 79 vapors d’ultramar carregats amb 28.441 emigrants, mentre que a Barcelona només s’havia registrat l’entrada de 1.961 viatgers. A la vila de Gràcia es vivia una vaga de fusters, que amenaçava amb estendre’s a Sants i «a altres pobles del pla», com asseguraven els vaguistes. Al Govern Civil, aliens a les protestes d’aquest col·lectiu, les autoritats s’havien reunit per tractar sobre la necessitat de construir noves presons davant l’augment de la població reclusa. En aquella trobada també es va comentar un episodi de violència de gènere que va posar els cabells de punta a més d’un barceloní.

En un primer pis del número 21-23 del carrer de Sant Benet, a Gràcia, havien aparegut morts un home i una dona. A ella la van trobar estesa a l’entrada, ofegada a un bassal de sang. Li havien disparat diversos trets amb un revòlver i després l’havien cosida a ganivetades. Ell jeia unes passes més endavant, a la saleta. La dona es deia Joaquina, tenia 45 anys i estava casada en segones núpcies amb un altre home, que en el moment del crim era a Madrid amb les seves tres filles d’un matrimoni anterior. Li van comunicar la mala notícia amb un telegrama. Aviat van propagar-se els detalls de l’homicidi.

L’agressor, que es deia Juan, tenia 65 anys i era pesador a la duana, havia pretès la Joaquina abans que ella es tornés a casar per segona vegada amb el seu actual marit. Li havia demanat que anés amb ell, però ella l’havia rebutjat. D’això feia ja deu mesos. Durant aquest temps, Juan havia estat pensant la millor manera de venjar-se d’aquella dona que li havia conquerit el cor i que, en canvi, no mostrava interès per casar-se amb ell. Aquell dia, va aprofitar que el seu rival era fora de viatge per entrar al pis de la Joaquina. Se suposava que havien discutit, que ell li havia pregat que marxessin a viure junts, que s’oblidés de l’home amb el qual s’havia casat i que passés la resta de la seva vida en la seva companyia.

Ella li hauria dit que no, que estava molt equivocat si es pensava que aniria a viure amb ell, que no l’estimava. I, llavors, Juan hauria tret el seu revòlver i hauria buidat el carregador contra el cos de la Joaquina. Ella hauria caigut al terra, ferida de mort, però, ell, posseït per aquell atac de ràbia i impotència, l’hauria apunyalada abans de degollar-se ell mateix. I tot, per un fals sentiment d’amor.

Síguenos en Facebook para estar informado de la última hora:
Publicada en la dirección url http://www.20minutos.es/noticia/65190/0/crim/emigraven/ciutadans/ accede a la noticia online capturando este código en tu móvil Código QR

Hemos bloqueado los comentarios de este contenido. Sólo se mostrarán los mensajes moderados hasta ahora, pero no se podrán redactar nuevos comentarios.

Consulta los casos en los que 20minutos.es restringirá la posibilidad de dejar comentarios