«Quiero que todos seamos españoles». «Vivo en Extremadura pero me he pasado 45 años aquí. Quiero que todos seamos españoles: los extremeños, los catalanes... Si a mis nietos sólo les enseñan el catalán, ¿yo cómo hablaré con ellos? Tenía un negocio y algunos clientes decían: «No entremos, que la mestressa no habla catalán»

Miquel Serra. Jubilat, 78 anys.

«A tot arreu hi ha inseguretat». «Sóc del  barri i em preocupa la inseguretat que hi ha. Has d’anar molt alerta perquè no te la peguin. A mi ja m’han robat dos cops al pis. Ara hi ha més inseguretat que mai i a tot arreu. També hi ha falta de respecte per part dels usuaris de l’autobús que els deixen fets una porqueria».

Xavier Cutillas. Grafista, 35 anys.

«La precarietat laboral genera inseguretat». «Precarietat laboral n’hi ha a tot tipus de feines. La gent té contractes molt precaris de pocs mesos o d’obra i servei. Això fa que tinguis una inseguretat gran a l’hora d’abordar qualsevol tema de perspectiva de vida. Si no tens feina no pots embarcar-te en res i s’allarga el temps d’estada a casa».

Teresa Canet. Jubilada, 72 anys.

«Tot ha canviat per a bé». «Sempre he viscut al barri i ara està molt maco. Van estar fent unes obres que maleíem, però ha quedat molt bé. El mercat també el van reformar i fa goig veure’l.  Ara gaudeixo molt més el que és el barri i venir a comprar fa goig».

Mª Dolors Gómez. Professora, 53 anys.

«Hi ha baixa inserció de les dones a la indústria farmacèutica». «Jo em dedico a la indústria farmacèutica i hi ha baixa inserció laboral de les noies a la indústria química de producció. És una discriminació total. A més, els que hi accedeixen tenen una temporalitat molt alta».