Qui es recorda de posar flors i dir unes paraules boniques a l’enterrament de les persones sense llar? Qui evita que sigui un tràmit fred, fins i tot deshumanitzat, si ja no tenia cap vincle familiar? Voluntaris, educadors i treballadors socials de la fundació Arrels acomiaden els difunts que han conegut i acompanyat en vida.

Cada difunt és acomiadat amb unes paraules pronunciades a peu de nínxol, un ram de flors, un recordatori amb la seva fotografia i, sobretot, un grup de persones que assisteixen al seu enterrament. Es tracta del projecte La Barca de Caronte, i està coordinat per tan sols quatre persones. Gràcies a aquesta iniciativa, 136 ciutadans sense llar i que no comptaven amb un teixit familiar al darrera han tingut un funeral digne els darrers cinc anys.

"Tot era molt pobre", lamentava Miquel Julià, membre d’Arrels, "eren enterraments indecents de les morts indecents de la gent que mor al carrer". Explicava que abans els difunts eren enterrats a la fossa comuna de Montjuïc sense que ningú es recordés d’ells. Des de fa uns anys, l’Ajuntament de Barcelona garanteix que els fèretres estiguin enterrats durant dos anys en un nínxol.

En cas que la persona sense llar hagués trencat amb la família, Arrels és qui treballa perquè el funeral s’adigui a la persona que s’acomiada. "Busquem que sigui adequat a la condició i religiositat" del difunt, aclareix Julià.

Sempre es garanteix, això sí, que es diran unes paraules que recordin la persona que han conegut i acompanyat. "Volem que tot hom pugui dir la seva", apunta Miquel Julià, i aclareix que s’han arribat a aplegar una trentena de persones per dir l’últim adéu al difunt al cementiri. "És important per als que encara es queden", sentencia.

Per a elaborar el recordatori, un full amb el nom del difunt, s’intenta aconseguir una fotografia de la persona acomiadada, tasca que no sempre és fàcil. En tot cas, totes aquestes atencions suposen "una despesa mínima", minimitzava Julià, uns cinc euros per cada funeral, elque suposen gairebé 700 euros des de l’any 2005.

Un record anual

A banda d’acompanyar el funeral i, fins i tot, encarregarse de la paperassa que comporta la defunció i enterrament d’una persona, la fundació Arrels també ret homenatge a tots els difunts que han conegut amb una missa anual. Amb una encesa d’espelmes, música en viu i la presència dels companys sense llar, la diada de Tots Sants s’apleguen per recordar els que ja no hi són.