La supressió de la limitació de circular a més de 80 km/h als accessos de Barcelona (un procés que finalitzarà demà) ha marcat les tres primeres setmanes de Joan Aregio al capdavant del Servei Català de Trànsit. Més enllà d’aquesta qüestió, el seu objectiu és reduir la sinistralitat un 20%.

L’eliminació dels 80 km/h ha generat molta polèmica.

Durant un mes i mig, Pere Navarro, director de la DGT, i moltes altres persones han destacat el tema de l’accidentalitat, però lligar la sinistralitat amb la Zona 80 té un cert punt d’injustícia, perquè tots els que estem en aquest càrrec, els d’abans i els d’ara, volem reduir la sinistralitat.

El que sí es mantindrà i s’ampliarà és la velocitat variable.

És una bona eina de gestió, però, com que s’ha aplicat juntament amb els 80, hi pot haver la confusió que són el mateix i no tenen res a veure. És una mesura dinàmica per regular les congestions de trànsit i els fluxos s’entreguen a la ciutat d’una manera més suau i hi ha menys retencions.

Trànsit vol reduir l’accidentalitat un 20% en quatre anys. Com?

Estem elaborant el pla viari per als propers tres anys i se centrarà en la conducció professional, els vehicles de dues rodes i en les interseccions (proporcionalment, la sinistralitat no s’ha reduït tant), a més de l’educació viària dels nens.

La canalla?

Sí. És una qüestió bàsica perquè s’està demostrant que l’educació és un dels elements més eficients per millorar la seguretat i per crear conductors responsables.

L’alcohol, les drogues i la velocitat augmenten la sinistralitat.

He donat instruccions d’estudiar els llocs on seria aplicable el control de la velocitat per trams i estem revisant la ubicació i la funcionalitat dels radars. A més a més, seguirem sent inflexibles amb el consum d’alcohol i de drogues, però un canvi legislatiu pel que fa a la conducció sota els efectes de les drogues ens ajudaria a ser més eficaços.

Les distraccions també juguen un paper important.

Les distraccions em preocupen, però també em preocupa molt la rutina. Els accidents es produeixen sempre en espais coneguts per les víctimes. L’Administració pot fer moltes coses, però cada vegada el factor humà té més pes en els accidents.