1943-44: Guerrillers al Càucas i a Bielorússia

Una part -petita, però valuosa- dels exiliats catalans de 1939 foren acollits a Rússia, o alguna de les repúbliques que formaven, aleshores, la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
Els adults -homes i dones- foren acollits, és clar, per a treballar (en feines diverses), i estudiar (sovint, en centres especialitzats). Els nens, per a anar a l’escola. En alguns casos, com ara el del doctor Josep Bonifaci, o el del conseller Rafael Vidiella, es tractava de grans professionals (en el cas de Bonifaci, de la medicina, i, en el de Vidiella, de la política).

En altres casos, calia continuar formant-se. Per exemple, Gabriel Arrom, seguiria estudiant ciències econòmiques, i August Vidal, llengües estrangeres. Entre els centres d’ensenyament especialitzats hi havia, per exemple, l’Escola de partizans de Txerkisovo, a Moscou. Una escola-caserna destinada a formar teòrica i pràcticament guerrillers destinats a infiltrar-se en els territoris ocupats per l’exèrcit hitlerià a Polònia, Bieolorússia, Ucraïna, el Càucas, etc.

Un centre on coincidirien, un temps, Francesc Pararols, que ja havia estudiat a l’Escola d’aviació de Kirovabad, Ricard Cucalà i Sebastià Piera, el futur «soldat de Pandora». S’han dibuixat -i s’han publicat- els mapes dels itineraris seguits (a peu, nedant, en camió, en tren, en vaixell, en avió) per Pallerols, Piera, i altres. Van des dels «pantans i boscos de Bielorrússia» fins a Vladivostok, passant per «les meravelles de Samarcanda» . I pel Càucas. Només falta fer-ne un film.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento