L’altre va allunyar-se en direcció a la Universitat. Va passar pel carrer Pelai, on, a l’alçada del número 2, s’hi havia format una inusual rotllana de dones. Va preguntar a un home, que es mirava l’escena encuriosit què passava, i li va respondre: «es veu que a l’entresòl primera hi ha el consultori de la senyora Miquel, que fa depilació per mitjà de l’electricitat, que, segons diuen, és l’única manera que no reaparegui el pèl». Aliè a aquests avenços en la cosmètica femenina, el jove va continuar el seu camí.

Els efectes de la festa dels obrers no s’estaven notant gaire al casc antic de la ciutat. Havia transcorregut sense incidents, si bé hi havia hagut un increment de la presència policial a la Rambla i als carrers dels voltants. Els petits tallers, les indústries i les obres de la construcció van continuar funcionant amb normalitat, igual que les brigades municipals de neteja i manteniment. Els tramvies elèctrics, els de tracció animal, els de vapor i els òmnibus van circular des de primera hora del matí sense aturades. Sí que es podien veure pel carrer menys carros de transport, però els que havien de portar el gènere dels tallers van treballar tota la jornada.

Al moll, en canvi, hi va haver poca feina.La majoria de fàbriques van tancar perquè els amos van deixar que els empleats lliuressin. La festa dels obrers es va seguir més als pobles agregats. Excepte el personal dels tramvies, pocs van ser els que van anar a treballar. Les xemeneies de les fàbriques de Sants, Gràcia, Sant Martí o Sant Andreu no treien fum i els obrers van anar a la muntanya amb la família a gaudir del dia, com si es tractés del diumenge... El seu diumenge.