1) viatjava comissionat (i pagat) pel govern de Madrid, 2) el seu objectiu era el coneixement directe d’un món -primer l’Índia, i després, la Xina- de grans dimensions, i d’antiquíssima cultura, 3) al rerafons, hi havia la idea d’establir contactes, i d’obrir el pas al comerç d’importació-exportació (un comerç especialment favorable per a economies obertes com la catalana).

Mas quedaria impressionat per les dimensions de l’Imperi xinès, i per les grans potencialitats futures de la seva economia. Tant fort li semblava que va arribar a pensar -i a escriure i a publicar- que calia desmuntar-lo, fer-ne uns quants grans estats independents, que, després, s’unirien a la federació de l’Àsia, i, des d’aquesta, a la federació mundial que proposaria.

Les notes de viatge, les observacions (sovint, amb fotos), i les propostes de Mas es van publicar a París, en una de les grans llengües de comunicació del moment. Són els volums: L’Angleterre, la Chine et l’Inde (1858) i La Chine et les puissances chrétiennes (1861). Traduïts, ràpidament, a l’anglès, no es publicarien en català, i encara, molt parcialment, fins als anys 30. La Xina, gràcies a gent com Badia, començava a ésser veïna.