1939: Exiliats de totes les tendències

L’exili català de 1938-39 fou un exili massiu, es va endur fora i, sovint, lluny de Catalunya, desenes de milers de ciutadans de totes les edats i de totes les condicions.
S’exiliaren grups de soldats i oficials de l’exèrcit republicà, homes sols i famílies senceres, amb avis, pares i néts, obrers, pagesos, menestrals, artistes, tècnics i professionals, mestres i periodistes, metges i farmacèutics.

S’exiliaren: cristians (fins i tot, grans homes de l’Església catalana, com el cardenal Vidal i Barraquer, o el canonge Carles Cardó; o jovenalla, com el futur novel.lista i editor Joan Sales, i Núria Folch), nacionalistes (com Josep Trueta, Pompeu Fabra, Josep M. Batista i Roca, Jaume Miravitlles, Rafael Tasis o Anna Murià), marxistes (com Àngel Estivill, Manuel Serra i Moret, Joan Comorera, Francesc G. Bruguera, Dolors Piera, Jordi Arquer), liberals (com Lluís Nicolau d’Olwer, Pere Corominas, Josep Carner, Antoni Rovira i Virgili, Alexandre Deulofeu, Margarida Xirgu o Carles Pi i Sunyer, amb un peu al laborisme), cooperativistes (com Joan Ventosa i Roig, o Antoni Fabra Ribas), militants per la pau (com Pau Casals) i per l’escola nova (Pau Vila, Margarida Comas, Ramon Costa-Jou), freudians (com Emili Mira, Francesc Tosquelles, o Fèlix Martí), sindicalistes (com Joan Peiró, o Miquel Ferrer), anarquistes (com Joan Garcia Oliver, Eusebi Carbó, Frederica Montseny, D. A. Santillan, o Fidel Miró), masons (com el diplomàtic Josep Rovira i Armengol), quàquers (com Josep Vidal Llecha).

O grans traductors: de l’anglès (Josep Carner), dels clàssics grecs (Carles Riba), o dels llibres sagrats dels hinduistes (Joan Mascaró).

Mostrar comentarios

Códigos Descuento