La província de Barcelona tindrà la primavera vinent fins a 207 parcs lúdics perquè la gent gran hi faci esport. La iniciativa s’està desenvolupant també a Girona, amb 159 gimnasos a l’aire lliure, i Lleida, amb 50 en cartera. L’objectiu és estendre la pràctica de l’esport per combatre l’obesitat i contribuir a la millora de la salut.

"La gent gran no té massa llocs on fer activitat física moderada, sense risc de fer-se mal. No volem que siguin atletes, però sí que puguin viure sols, que no caiguin a la banyera o que s’aixequin del seient", explica Pat Vidal, fisioterapeuta de la Diputació de Barcelona. Un dinamitzador els explica un cop a la setmana quin tipus d’exercicis poden fer amb barres altes, fixes o corbes, una rampa, escales, cargols o rodets.

S’hi treballa l’equilibri, la coordinació, la força, l’elasticitat o l’amplitud de moviments. Hi ha diversos grups d’usuaris: els que es coneixen del gimnàs, els qui van pel seu compte mentre surten a caminar, discapacitats i socis de casals i residències, quan tenen a prop les instal·lacions.

A quatre barris de la capital

A la ciutat de Barcelona n’hi ha quatre, als barris de Sarrià, Sants, la Barceloneta i el Carmel. Lleida també comparteix aquesta iniciativa (amb 50, que s’acabaran de posar l’any vinent) i Girona, on, en pocs mesos, hi haurà 159 parcs i 121 xarxes d’itineraris saludables de 10 quilòmetres.

Exercici quotidià i lluita contra l’obesitat són les dues finalitats que es persegueixen. Els parcs "s’adrecen a tota la població major de 16 anys i han de ser accessibles les 24 hores del dia", apunta la coordinadora del programa a Girona, Gemma Brunet. Aquesta iniciativa coincideix amb la recomanació de fer esport per fer front a l’obesitat, definida com la plaga del segle XXI.

De fet, Salut acaba de presentar una guia de recomanacions en alimentació i activitat física per promoure l’envelliment actiu. En l’altre extrem, els pediatres asseguren que la pràctica d’exercici entre els joves dos o tres cops per setmana és insuficient, atès que el 40% d’adolescents deixen de córrer, nedar o jugar quan ja no és obligatori a l’institut.