La premsa diària catalana comença el 1792 amb un diari mercantil: Diario de Barcelona, pensat en català i escrit en castellà, la llengua que, en la seva versió escrita, és usada, a l’època, com a llengua de contacte del petitíssim sector de la població que sap llegir. Quan el 1810 Catalunya és incorporada a l’imperi francès i Barcelona, amb 150.000 habitants, esdevé la segona ciutat de l’imperi (per sobre de Lió, Marsella, Bordeus, Hamburg o Roma, que en tenia 135.000), el Diario esdevé un diari polític i es publica en dues columnes: en francès i en català, i es diu Diari de Barcelona i del Govern de Catalunya.
Al segle XIX, la premsa catalana experimentarà un cert creixement, limitat pel petit percentatge de la població que sap llegir. El monolitisme lingüístic de l’Estat espanyol i el decantament de les burgesies de l’àrea catalana pel castellà comercial no serà suficient, però (ben a l’inrevés del que succeeix a Occitània, o a Euzcadi) per fer impossible la premsa diària publica íntegrament en llengua catalana.
Els primers són dos a Barcelona: Diari Català (1879), dirigit per Valentí Almirall; La Renaixença (1881), un a Reus, la segona ciutat catalana en habitants al segle xix, Lo Somatent (1886); i un a Sabadell: Lo Catalanista (1897). Un dels grans diaris del segle xx, La Veu de Catalunya, neix el 1899, i El Poble Català, al 1905.
Comentarios
Hemos bloqueado los comentarios de este contenido. Sólo se mostrarán los mensajes moderados hasta ahora, pero no se podrán redactar nuevos comentarios.
Consulta los casos en los que 20minutos.es restringirá la posibilidad de dejar comentarios