El meu carrer

El meu carrer ja no és un carrer.
L’última (i primera) vegada que vaig omplir una denúncia on-line dels Mossos d’Esquadra em vaig quedar sorprès perquè, a la casella «adreça habitual», la Policia autonòmica et dóna una quarantena d’opcions, entre les quals, algunes de curioses, com «autopista», «autovia», «complex», «pont»...

És cert que, malauradament, cada vegada hi ha més persones sense sostre i, per tant, em puc imaginar que algú pugui viure sota un «pont», però, qui pot viure en una autopista? «Algú que treballi al peatge tantes hores que no surti de la cabina en tot el dia?», vaig pensar, formulant-me hipòtesis de per què els Mossos poden pensar que algú pot tenir com «adreça habitual» l’autopista AP-7 o l’autovia A-2. Jo vaig optar per omplir la casella amb l’opció «carrer».

Tot un clàssic, però, amb tanta oferta per triar, els Mossos em van fer dubtar. El meu «carrer», de nit, amb tanta gent que s’hi pixa, també pot ser una «riera». També és una «travessia», un «camí» o un «pas» per on van els borratxos incívics de bar en bar. O un «carreró» o un «passadís», perquè és força estret. Fins i tot, una «cantonada», on s’hi posen les prostitutes, o una «illa» deserta sense Policia que vigili... Gràcies als Mossos, perquè pensen en tot i saben que avui, a Barcelona, un carrer ja no és només un carrer.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento