Mitja hora més tard, cap a dos quarts de dotze, un grup d’estudiants de la Facultat de Medicina va sortir al carrer. Van caminar sense trencar la formació cap al carrer Pelai on, a l’alçada de la botiga La Creu Roja, els van interceptar agents de Policia, uniformats i de paisà. Els alumnes van cridar «Visca Espanya!» i, tot seguit, van engegar a córrer per escapar del ball de bastons. Cap a les dotze, va tornar la calma. Els establiments comercials que havien tancat per por a les trencadisses van tornar a obrir les portes. Un tinent de la Guàrdia Civil va ajudar un obrer que havia estat apallissat per error pels policies, que l’havien confós amb un dels manifestants. De nou a la universitat, els estudiants van redactar una carta adreçada al Govern protestant per la seva passivitat davant les injúries que els Estats Units estava propagant contra Espanya. Al carrer Pelai, molts eren els qui criticaven l’actuació de la Policia, que, segons afirmaven, s’havia extralimitat amb aquells joves.

L’Ajuntament volia evitar que aquell ambient de crispació que es vivia per les colònies es traslladés a la vida quotidiana dels barcelonins. Per això, va fer una ofensiva per prevenir picabaralles veïnals. Aquell dia va comunicar als veïns i propietaris dels voltants d’un local del número 488-490 del carrer Diputació, on volien instal·lar un generador de vapor, que tenien 15 dies per rebutjar el projecte. El mateix termini van donar als possibles afectats per la ubicació d’un motor a gas al carrer de Sobradiel.