Demostra aquest document l’important paper que s’atribueix als grans monestirs de Ripoll i Sant Joan en la repoblació altomedieval?

Si van haver d’anar a judici és que els drets de propietat del monestir no deurien ser una cosa òbvia sinó fortament qüestionada; als segles IX i X, molts monestirs reclamaren judicialment la propietat d’unes terres als pagesos que les treballaven. La Llei, basada en els principis del dret romà continguts al Liber Iudiciorum, garantia als pagesos la propietat d’una terra erma al cap de trenta anys d’explotar-la. Els grans monestirs, com ara Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Cuixà o Sant Cugat del Vallès, que posseïen grans quantitats de terres per concessió dels comtes o bé per compra, consentien l’ocupació dels seus erms per pagesos i, al cap de pocs anys, quan les terres ja produïen, en reclamaven la propietat davant dels tribunals.