"Torno a casa cap a les quatre de la matinada o una mica més tard. Això els caps de setmana que no treballo. Si no hi ha res a fer al dia següent..." El Jaume Baradad tot just ha acabat segon de Batxillerat i el seu exemple reflecteix els horaris que segueixen divendres i dissabte el 60,9% de nois i el 53,8% de noies de la seva edat a Barcelona. Quan surten per la nit a divertir-se se’n van a dormir passades les quatre.

Alguns molt més enllà: un 12,5% (7,9% en elles) arriba al seu domicili superades les 8 del matí, segons les dades recollides per l’Agència de Salut Pública de Barcelona. A l’altre extrem se situa el 2,2% (2,3% en les noies) que, com la Ventafocs, torna a la mitjanit.

És tard o d’hora? "El 61% i els 54% els considerem força elevats i podem pensar que es viu ja com habitual tornar a casa a quarts de sis quan tot just no has arribat ni als 18 anys", afirma el president del Col·legi de Pedagogs, Josep Maria Elias. Tot i això, "l’important no és l’hora, sinó com t’arriba a casa el fill", segueix Elias, que veu essencial assolir "pactes".

"Negociació i confiança" són les paraules clau per a la professora de Pedagogia de la Universitat de Girona, Elena Duque: "Molts pares dicten una hora màxima de retorn a casa per evitar problemes. És equivocat. Cal tenir en compte altres coses, com els àmbits on van els joves, amb qui es relacionen i quines dinàmiques tenen durant el temps que van a fora", adverteix.

L’hora d’arribada és una de les principals preocupacions dels pares sobre els fills quan consulten els experts. Aquí la confiança dels progenitors sobre on i què estaran fent els joves és clau. "Cal un treball previ. No es pot construir la confiança amb ells als 14 o 15 anys. Els pares vénen a l’especialista quan és difícil reconduir la relació amb els fills", apunta la psicòloga infantil i juvenil, Sabina Caparrós.

"Cada casa té unes normes i no serveix l’argument: és que els altres surten també. Alguns pares són incapaços de posar límits i, llavors, es capgira la relació pare-fill i qui mana és el fill per la por a què es rebel·lin. Lògicament, els pares han de saber fins a on poden arribar els seus fills i no és el mateix tenir 16 que 18 anys", apunta la professora. Caparrós sosté que el tipus d’oci no ha variat molt, sinó que ara és més fàcil comprar drogues o alcohol.

Als 16 anys el comportament és molt diferent que als 18. Primer, perquè els joves surten amb menys freqüència, com desmostren les dades; i segon, perquè arriben molt abans. Un 58,4% dels nois de 4rt. de Secundària (el 59,9%, en les noies) ha retornat a casa abans de les 2 de la matinada i la meitat d’aquesta xifra ho ha fet abans de les 12 de la nit.