1305: La ‘Venjança catalana’

Els almogàvers, l’eficaç exèrcit professional conegut com a Gran Companyia Catalana, dirigit per Roger von Blume, l’alemany que seria conegut amb la traducció del seu cognom com a Roger de Flor, es trobaren sense feina després dels èxits militars que significaren la incorporació de la illa de Sicília (que estava dominada per França, amb el suport del Papat) a la Confederació catalano-aragonesa.
Aviat, però, foren contractats per l’ Imperi d’Orient, o Imperi Bizantí, amb capital a Constantinoble (avui : Istanbul). La raó era simple : els emirats islàmics turcs l’estaven atenallant. Al 1302, partiren del port de Messina 36 vaixells i uns 4.000 homes (amb dones i fills): fou l’inici de l’expedició catalana a Orient.

La Gran Companyia (que tingué la sort de disposar dels serveis d’un cronista de guerra que ha estat un escriptor extraordinari: Ramon Muntaner) va derrotar en diversos punts estratègics els eficaços exèrcits turcs. Els almogàvers foren retribuïts per la seva feina: econòmicament, i, també, políticament. Roger de Flor fou nomenat ‘cèsar’, és a dir: màxim responsable militar de l’Imperi.

Però, al 1305 fou assassinat en un banquet, a Constantinoble, i aquest  fet desfermà la ira dels almogàvers, que, per un temps, assaltaren i saquejaren diverses ciutats de l’Imperi . Fou  la ‘Venjança catalana’. El procés s’estabilitzà el 1311 amb la conquesta dels ducats d’Atenes i Neopàtria (pertanyents a nobles francesos) i la seva incorporació a l’àrea de la Confederació de Catalunya-Aragó.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento