1903-1937: La Revolució agro-alimentària

La Catalunya del primer terç del segle XX, la de la primera globalització és, també, la Catalunya de la Revolució agro-alimentària.
Es posarà l’accent en les noves tecnologies (i, doncs, en els viatges d’estudi, a Califòrnia, per exemple) i es comencen a construir noves institucions (al 1894, l’Escola d’Agricultura de la Universitat Industrial; el 1896, l’Escola d’Avicultura d’Arenys de Mar) que, en alguns casos, han esdevingut fites del Modernisme. Hi ha noves bombes d’aigua, canals de rec recoberts de ciment pòrtland, fàbriques d’adobs, fàbriques de gel, les primeres màquines de batre, importació de guano, taps de suro.

I centres de producció : farineres (com la Farinera Teixidor de Girona, o la Farinera de El Clot), fàbriques d’embotits i conserves càrniques, trulls amb premses hidràuliques, centrals lleteres i formatgeries (i l’inici de fabricació de iogurts i de gelats), cellers cooperatius (el primer, al 1903, a la Conca de Barberà, els més espectaculars : a Pinell de Brai, Gandesa, Rocafort, Cervera, Vilarrodona), les primeres granges avícoles (a Reus, als anys 20), vaques estabulades, refineries de sucre, l’Oficina de l’Ou (del Departament d’Agricultura de la Generalitat), la primera fàbrica de daus de sopa concentrada (al 1937, al Passeig de Gràcia de Barcelona), la producció dels primers batuts de llet amb cacau.

A partir de 1939 (però, amb molts precedents abans), alguns aspectes de la Revolució agro-industrial catalana es difonen -o s’inicien- per Amèrica : el iogurt, el pa de motlle, el cava, les carxofes d’horta, les granges, els cellers.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento