El codi 1.000

Esmorzar fora de casa pot arribar a ser una activitat de risc. Ens hem de situar dissabte al matí, en un centre comercial atapeït.
Asseguts a la taula, ens disposem a fer la primera queixelada quan, de sobte, per l’altaveu, una veu anuncia de forma un pèl accelerada: «Atenció al personal, codi 1.000 al passadís dels carros!». Tots ens mirem. «Serà aquest el nostre últim esmorzar?», ens preguntem en silenci. Ningú no s’atreveix a menjar.

Estem a l’expectativa. «Què coi és el codi 1.000?», ens tornem a interrogar. És hivern. Fa fred, però hi ha qui nota una gota de suor al front. Després d’uns segons (eterns!) d’incertesa, la mateixa veu, de la mateixa forma un pèl accelerada, ens tranquil·litza: «Atenció al personal, codi 1.000, anul·lat! Codi 1.000, anul·lat!». Vam respirar alleugerits i, ara sí, vam fer la primera queixelada, no sense pensar que hauria d’estar prohibit fer públics aquests missatges interns en un local tan concorregut.

Els codis, per entendre’ls i no sentir-te fora de joc, els has de conèixer. Si seguim així, al final, haurem d’esmorzar amb un descodificador portàtil, que ens desxifri allò que no entenem, com el maleït codi 1.000.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento