880-980. Quatre monestirs comtals: Cuixà, Ripoll, St. Joan i St. Cugat

La fundació de grans monestirs fou paral·lela a l’afermament polític dels comtats cristians nascuts als Pirineus.
Els monestirs es van construir en el procés de pas «dels altíssims contraforts naturals (des d’on s’organitzà la resistència cristiana enfront de l’ocupació hegemònica musulmana) al camp obert». De fet, els monestirs es construïren seguint les normes de la regla de Sant Benet, que, pel que fa a l’arquitectura, es basava en les villae romanes.

És a dir, en els centres d’explotació agropecuària definits entorn d’un espai central (el claustre), una gran nau coberta (l’església), el dormitori comú, el celler i la cuina, la granja, l’infermeria, l’escriptori i la biblioteca. «El monestir –diu la regla benedictina– cal establir-lo de manera que tot el necessari (l’aigua, el molí, l’hort) estigui dintre».

Els grans monestirs catalans de l’època dels comtats foren, segons l’historiador Antoni Pladevall, quatre: 1) Cuixà, al Conflent, la comarca als peus dels Pirineus que ha esdevingut rica i atractiva; 2) Santa Maria de Ripoll, fundat el 880, un dels centres de cultura més notables del seu temps, amb una biblioteca de 121 llibres el 970, i impulsor de l’abadia de Montserrat; 3) Sant Joan de les Abadesses, un projecte de monestir femení del comte Guifred i de la seva esposa Guinedilda, destinat a la seva filla Emma, que en seria la primera abadessa, i 4) Sant Cugat del Vallès, a la plana que neix a un vessant de la serra de Collserola, assenyalant el camí de l’extensió dels dominis cristians vers el sud.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento