Els que no anaven a banyar-se i no treballaven claudicaven davant el reclam de les rebaixes. Dues dones, veïnes del carrer Girona, van veure com un carro atropellava una nena de dos anys, que va haver de ser atesa d’urgència amb pronòstic reservat. Havien sortit de casa convençudes que aquell dia trobarien una bona ganga per comprar i, tant bon punt havien posat els peus fora del portal, havien estat testimoni d’aquell desgraciat accident. Es van dirigir al carrer Raunic. Al número vuit, al balcó del principal, un gran cartell reclamava: «Senyores, fixin bé la seva atenció».

Allà hi havia els antics magatzems de Roig i, tal com anunciaven com a reclam, continuava «la desastrosa liquidació de les existències de sedes, llanes i confeccions» procedents d’una casa de roba de Madrid que, aparentment, havia caigut en desgràcia. Havien fet una gran «rebaixa de preus» com a «rematada d’estiu», que incloïa la doble amplada a 0,50 pessetes el metre.

Les dues veïnes del carrer Girona van quedar atrapades sota l’influx de totes aquelles ofertes. Allà, van trobar-se amb una senyora que també havia estat testimoni d’un altre succés. Havia presenciat com dues dones havien discutit en públic al carrer Cid i com una va propinar a l’altra una ganivetada. Una altra amant de les rebaixes els va explicar que havien entrat a robar peces de roba en una casa de la Ronda de Sant Pau i que, en un pis del carrer Consell de Cent, la minyona s’havia endut els coberts de plata de la família que l’havia contractada. Les rebaixes es convertien d’aquesta manera en un aparador per esbombar les tafaneries de la ciutat. És així com les dues veïnes del carrer Girona van assabentar-se que algú estava venent a Barcelona una partida falsa de xocolata de la Compañía Colonial de Madrid, on treien fum pels queixals.